Tomboy

A l’inici de la pel·lícula, Sciamma juga a ometre informació relativa al gènere de Laure als espectadors i espectadores, igual que la Laure ho fa amb els altres nens i nenes: fins a l’escena del bany assumim que la protagonista és un nen. Identificar els elements que ens fan arribar aquesta conclusió (aparença, accions, relació amb altres personatges…).

Relacionar aquest procés d’interpretació dels espectadors i espectadores amb la següent afirmació de la directora: «C’est le regard de l’autre qui décide de ce qu’on est» o «És la mirada de l’altre el que decideix el que una persona és» (cita de la directora extreta del dossier de premsa).

Al llarg de la pel·lícula, es tracten diversos tòpics sobre allò considerat “de nens” o “de nenes”. Identificar quines són aquestes associacions mitjançant la comparació entre la Laure i la seva germana, les converses dels nens i nenes de la colla i allò que fa la Laure per encaixar en el grup d’amics com a Michael.

Els motius de la Laure per presentar-se com a Michael queden oberts a la interpretació de cadascú. En aquest sentit, Sciamma explica: «J’aime l’idée que le film soit ouvert et pas dogmatique. Chacun peut y lire ce qu’il veut. Pour certains spectateurs, Laure est dans une problématique identitaire qui va la suivre toute sa vie. Pour d’autres, c’est un jeu du mois d’août.» o «M’agrada la idea que la pel·lícula sigui oberta i no dogmàtica. Cadascú hi pot llegir el que vol. Per a certs espectadors, Laure es troba dins una problemàtica d’identitat que la seguirà tota la vida. Per d’altres, és un joc d’estiu» (cita extreta d’una entrevista a Le Figaro, 2011).

Debatre col·lectivament la interpretació personal de la situació: considereu que la Laure està jugant o expressa la seva identitat? Creieu que és possible que algú de la seva edat tingui totalment clara la seva identitat? La nostra identitat és estable o està en contínua construcció?

A través dels diferents personatges de la pel·lícula veiem diferents maneres d’entomar els gustos i manera de ser de la protagonista. Valorar quines expectatives té la mare de la Laure envers la seva manera de ser en base a les seves reaccions quan li explica que té una amiga, arriba maquillada a casa o es descobreix que s’ha fet passar per un nen. Proposar maneres alternatives d’encarar el conflicte final. Comparar la seva reacció amb la de Jeanne, la seva germana, quan descobreix que la Laure es fa dir Michael.

I en el cas dels amics, com es prenen la notícia? Pensar com hauria canviat la relació de la Laure amb els seus companys si no s’hagués presentat com a Michael: hauria canviat la seva manera de tractar-la?