Boys Don’t Cry


Boys Don’t Cry

Kimberly Peirce, Estats Units, 1999. 118 minuts.

Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius

Boys don’t cry és una pel·lícula en clau de drama basada en fets reals. Explica les agressions i l’assassinat el 1993 del noi trans Brandon Teena a Nebraska, Estats Units. 

Proposta d’activitats i orientacions pedagògiques

Δ La pel·lícula pot considerar-se hereva del moviment sorgit als anys 90 al mateix país, el New Queer Cinema, caracteritzat per un contingut de càrrega subversiva a l’hora d’encarar temes que preocupaven la comunitat LGBTI. Fer una petita recerca de quins eren les temàtiques d’aquest corrent cinematogràfic, els principals títols i la vigència de les seves reivindicacions, que també van arribar al cinema del nostre país.

Δ Quan arriba a Falls City, la baralla que té Brandon per disputar-se la possibilitat de sortir amb una noia li obre les portes a un nou grup d’amistats. Repassar les altres escenes on faci ostentació de la violència física com a forma de demostració de la seva masculinitat. Per què creieu que es comporta així? Què li suposaria no mostrar-se actiu o agressiu? Traslladar la qüestió fora de la pantalla: quins altres atributs s’associen al model hegemònic de masculinitat? I de feminitat? Pensar en característiques, valors i maneres de fer i ser reforçades pels estereotips de gènere.

Δ La violència sexual i l’assassinat de Brandon a les acaballes de la pel·lícula tenen una finalitat molt concreta per part dels seus agressors. Lluny d’un suposat instint sexual incontrolable, respon a la reafirmació de la norma heteropatriarcal en forma de càstig. Com es penalitzen socialment les identitats i opcions sexuals dissidents en una comunitat conservadora com la de la pel·lícula? Quin és el concepte que es té de la transsexualitat o l’homosexualitat? Analitzar també el paper que juga el cos policial en la perpetuació de les violències trànsfobes.

Δ Tot i la discriminació social i les violències que pateix Brandon, la pel·lícula pren la relació que manté amb Lena per mostrar una vivència positiva i de reafirmació del fet trans. Comentar com es materialitza aquest suport. Analitzar la resta de personatges que tard o d’hora mostren un rebuig explícit a les formes de violència que pateix.

Δ Passats vint anys des de l’estrena de la pel·lícula, la cultura popular audiovisual ha començat a assimilar narratives positives, no limitades al dolor i al patiment, de masculinitats i feminitats trans. Pensar en sèries i pel·lícules que ho reflecteixin. Per què tenen un impacte social positiu?

Δ A la pel·lícula s’insinua que l’estat on Brandon ha anat a parar amb el grup nou d’amistats és perillós perquè assassinen homosexuals. I és que tot i l’obligació de les Nacions Unides del compliment de les lleis internacionals de protecció de drets humans, en més de 70 països pertànyer al col·lectiu LGBTI es penalitza i en alguns d’ells es castiga amb la pena de mort. Quins són aquests països? Com actua l’organització per promoure la no discriminació? En casos què n’hi hagi, quins procediments poden seguir les persones que ho pateixen?