Carol


Carol

Todd Haynes, Estats Units i Regne Unit, 2015. 118 minuts.

Recomanada per a batxillerat i cicles formatius

Durant el Nadal de 1952, la Therese coneix la Carol i la seva trobada desperta un sentiment que la noia desconeixia. Amb aquesta història, basada en la novel·la The Price of Salt de Patricia Highsmith, ens endinsem en les mirades i les carícies d’un amor entre dues dones que s’oposen a les normes socials del conservadorisme de l’època en què viuen.

Proposta d’activitats i orientacions pedagògiques

Δ Carol s’emmarca en la Nova York dels anys cinquanta i aquest context influeix directament en les vides de les protagonistes. Investigar la forma de vida d’aquest context posant especial interès en: situació de les dones, jerarquies socials, models familiars, conductes o idees considerades immorals i convencions respecte les relacions afectives i sexuals. Com es reflecteix aquest context a la pel·lícula? De quina manera condiciona la vida de les dues protagonistes?

Δ La Carol i la Therese són dues dones molt diferents que, alhora, es troben en moments vitals distants. Comparar la situació de cada personatge tenint en compte la seva manera de ser així com el seu entorn proper, les seves experiències amoroses prèvies, les expectatives que tenen per al futur i la forma com encaren la seva relació. Contrastar la seva vivència amb l’opinió dels altres personatges de la pel·lícula.

Δ La Carol viu una situació familiar molt tensa: en Harge vol usar la seva homosexualitat com a argument per a qüestionar la seva capacitat de fer-se càrrec de la seva filla i, així, quedar-se amb la custòdia completa. Per fer-ho, apel·la a una “clàusula de moralitat”. Valorar els motius pels quals aquesta clàusula és homòfoba i investigar quines lleis actuals a favor de l’homosexualitat volen evitar aquest tipus de situacions.

Δ Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la The Price of Salt (1952) de Patricia Highsmith i l’argument parteix d’algunes referències autobiogràfiques de l’autora, coneguda per escriure novel·la negra. La història va ser rebutjada ja que no condemnava la relació lèsbica entre les protagonistes ni seguia la línia habitual de Highsmith, motius pels quals es va publicar amb un pseudònim. Fer una recerca d’escriptores (o altres artistes) que hagin hagut de publicar la seva obra amb un pseudònim, usant les inicials o amb una identitat masculina. Per quins motius no ho feien amb el seu nom?

Traslladar el debat a l’actualitat: creieu que avui en dia és necessari fer servir aquestes estratègies? Es pot partir del cas de J. K. Rowling, que va publicar el seu primer llibre amagant que era una dona per recomanació dels editors.

Tràiler