Project Description

120 pulsaciones por minuto

Robin Campillo, França, 2017.

Sol·licitar més informació

Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius

El film es situa a la ciutat de París dels principis dels anys 90. Un grup de joves activistes, integrant d’Act Up Paris, intenten generar consciència sobre la sida. En Nathan, un nou membre del col·lectiu, es quedarà sorprès per la radicalitat i l’energia d’en Sean, que gasta el seu últim alè en la lluita.

El film es situa a la ciutat de París dels principis dels anys 90. Un grup de joves activistes, integrant d’Act Up Paris, intenten generar consciència sobre la sida. En Nathan, un nou membre del col·lectiu, es quedarà sorprès per la radicalitat i l’energia d’en Sean, que gasta el seu últim alè en la lluita.

Què treballem?

Conèixer el col·lectiu de lluita contra la SIDA, Act Up París, i les seves accions performatives als anys 90

Visibilitzar els prejudicis i les discriminacions cap a les persones seropositives

Posar en valor les reivindicacions i les aportacions que va fer aquest col·lectiu per a la desestigmatització de les persones homosexuals

Tràiler

GUIA DE DINAMITZACIÓ

L’u de desembre de 1993, el Dia Mundial de Lluita contra la Sida, l’obelisc de la plaça parisenca de la Concòrdia apareixia cobert amb un preservatiu rosa immens i el missatge “la sida és una hecatombe”. Tot i que aquesta escena no apareix a la pel·lícula, aquesta està basada en fets reals. Un dels punts destacats és el descontentament de la societat i alguns col·lectius de la lluita contra la malaltia amb les accions d’Act Up París, com les irrupcions a instituts per conscienciar o els atacs a laboratoris. Per què era tan urgent la seva demanda? Quin és el valor i la intenció d’aquestes accions performatives? Què van aconseguir?

En els primers minuts del llargmetratge veiem l’acollida d’activistes que s’incorporen a Act Up París. Si no coneixíeu les lluites i el funcionament del col·lectiu, què en permet saber aquest començament? Reflexionar sobre la intencionalitat de dotar algunes escenes d’un to gairebé documental. Per fer-ho, podeu fixar-vos en els moviments de càmera en les escenes de les assemblees i de les accions performatives. Pensar en el propòsit del director de tractar aquest tema: què hi aporten aquest tipus de plans en combinació amb el metratge real de les accions d’Act Up París als anys 90?

La serofòbia és el prejudici, la por, el rebuig i la indiscriminació cap a les persones seropositives. Mostrar el sarcoma de Kaposi a la pel·lícula és una manera de desestigmatitzar la sida. Identificar altres moments que contribueixin a naturalitzar-la i a mostrar una actitud positiva i combativa. En aquest sentit, què aporten les escenes on Sean i Nathan comparteixen les respectives experiències sobre el contagi o les cures? Amb quin rebuig topen els i les activistes quan irrompen als instituts francesos? Contrastar-ho amb la percepció que es té avui de la sida a través de les accions i les lluites d’entitats com Stop Sida – Salut Sexual LGBTI.

En un una de les primeres assemblees, s’insta a l’enviament massiu de postals al president de la República. Quin és el sentit d’aquesta acció? Debatre sobre el paper d’internet i les xarxes socials com el Twitter o l’Instagram en l’organització i la visibilitat de les lluites, analitzant la popularitat dels hashtags #Lovewins o #Loveislove. Com poden servir de plataforma per a minories infrarepresentades? Podeu fer extensiva la recerca amb els arguments de Zeynep Tufekci al Ted Talk “How the Internet has made social change easy to organize, hard to win”.