All I need is a ball

La realitzadora Elena Molina coneix a la protagonista d’All you need is a ball des de la infància, però és un una trobada fortuïta d’adultes quan li proposa fer un documental amb un objectiu doble: relatar la seva història d’esportista i trobar més dones que es dediquin al mateix per poder crear la categoria femenina en els diferents campionats nacionals que se celebren. Per mostrar amb imatges la recerca d’altres esportistes, la realitzadora decideix fer ús dels recursos de Paloma -els vídeos emesos per les seves xarxes socials- en el documental. Analitzar aquestes imatges i com doten de ritme la pel·lícula: quina és la intencionalitat d’incloure en el guió videotrucades o converses de xats entre les participants? Quin efecte provoquen en el ritme del documental? Què permet la tecnologia a Paloma, que fins fa res, es creia l’única dona espanyola que realitzava freestyle?

El lesbianisme de la protagonista ens és mostrat al curtmetratge de manera orgànica, sense desplaçar del centre les habilitats esportives de Paloma, amb el que sembla la voluntat de la directora de mostrar un aspecte més en la construcció del personatge protagonista. Coneixem la seva orientació sexual amb un parell d’escenes, però que són necessàries per entendre qui és i com viu. Durant anys, el món del futbol femení ha estat rodejat de lesbofòbia i actituds discriminatòries cap a les jugadores, tot i que en la darrera dècada, amb l’auge de la popularitat de l’equip de futbol femení del Barça, les jugadores lesbianes són cada cop més un referent també de diversitat. Llegir l’article de 3cat “El futbol femení com a referent lèsbic: "Al vestidor et mostres amb total llibertat" i comentar el canvi del món de l’esport vers el lesbianisme, a diferència de l’homosexualitat masculina i l’esport. Per què existeix aquesta dicotomia?

El film inclou una conversa virtual entre Paloma i una altra jugadora de freestyle on aquesta assegura no poder practicar a causa del mal de regla. Aquesta menció no és casual, denota, entre aquestes jugadores, la llibertat de parlar de la menstruació dins l’esport femení i de no sentir culpa per haver de treballar, durant aquests dies, un altre tipus d’exercicis. Conversar sobre la importància de comptar amb un grup d’aprenentatge i suport mutu d’amigues i companyes amb qui es comparteixen realitats similars.

Una de les últimes escenes del documental és una conversa entre Paloma i la seva mare just després que la jove s’hagi tornat a proclamar guanyadora de freestyle futbol, en què mare s’interessa per ella, però també li recorda la necessitat de pagar el lloguer. La resposta de Paloma és la següent: “Mi vida es así. Un día estoy actuando en el Wanda Metropolitano ante cientos de espectadores y otro me encuentro poniendo la gorra en la calle para poder vivir”. Les paraules xoquen amb l’excelència de Paloma, que consecutivament és anomenada campiona mundial de footbag i dues vegades campiona de freestyle d’Espanya. Reflexionar sobre el que contrasta o sorprèn d’aquestes declaracions, després de conèixer el seu recorregut professional.