Project Description

Anhel de llum

Alba Cros Pellisé, Barcelona, 2023

  • 13'

  • Català

  • Castellà, Anglès

Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius

El sol de Barcelona com a pinzell que marca què es veu i què queda a l’ombra, i com a llenç la intimitat de les habitacions d’amigues i d’amants de la cineasta: un retrat dels seus vincles entre els carrerons del Raval i els camins de Montjuïc.

El sol de Barcelona com a pinzell que marca què es veu i què queda a l’ombra, i com a llenç la intimitat de les habitacions d’amigues i d’amants de la cineasta: un retrat dels seus vincles entre els carrerons del Raval i els camins de Montjuïc.

Què treballem?

Identificar la necessitat de referents lèsbics diversos.

Valorar les narratives cinematogràfiques íntimes i personals.

Analitzar el significat expressiu i emocional de les imatges.

Tràiler

GUIA DE DINAMITZACIÓ

La directora d'Anhel de Llum, Alba Cros, reflexiona sobre la seva experiència com a lesbiana nascuda i crescuda en petit poble de Lleida. Explica en diferents entrevistes que a la seva adolescència no tenia referents al seu poble, sinó que estaven a internet. No va ser fins que va arribar a Barcelona que va veure lesbianes agafades de la mà, al supermercat i en altres situacions quotidianes. Així, gran part del seu cinema busca crear referents encara inexistents de lesbianes, com per exemple en el seu documental Alteritats. Reflexionar sobre com crea referents innovadors a través del curtmetratge Anhel de Llum a partir de les seves vivències i amistats. Quina importància té crear referents lèsbics diversos, alhora que explicar històries quotidianes, en un context cultural on les històries protagonitzades per lesbianes es caracteritzen per tenir finals catastròfics i trames convulses?

El curtmetratge s'ha creat dins el marc de la convocatòria Simfonies de Ciutat, convocatòria que "es planteja com a quadern d'anotacions en primera persona on les cineastes recullen reflexions i emocions, i suggereixen múltiples perspectives de viure la ciutat actual. Es pretén veure i analitzar l'espai urbà de manera creativa a través dels seus itineraris personals". Reflexionar sobre què implica l'espai urbà per a la directora, com el retrata, com transmet la seva visió de la ciutat com a "espai on ampliar imaginaris i llibertats, desitjar, trobar-se, conèixer persones, seguir-se buscant". És un curt íntim i personal, narrat en primera persona, una mena de diari de la directora. Què transmet aquesta intimitat? Com ens deixa entrar en el seu món? Quin efecte transmeten els rètols en negre amb frases?

Més enllà de les persones, hi ha altres elements que protagonitzen el curtmetratge: la llum i l'ombra. Diu la directora: "M'agradava molt la idea de fer alguna cosa a l'estil del Jonas Mekas, que és un cineasta molt nostàlgic, i de la Barbara Hammer que és una cineasta experimental bollera que sempre grava el seu entorn d'una manera molt joiosa i bonica... Volia fer un mix dels dos. És un treball molt personal, perquè parlo d'aquesta ferida però cap a la llum: anhelant la llum". Reflexionar sobre com conviuen aquests sentiments en les vivències LGTBI+, la ferida i l'estima que prové de la mateixa experiència. Com narra el seu dolor? I on ha trobat la llum? Quina ha estat l'alternativa, per ella, d'un món marcat per la norma heterosexual? Amb quins tipus d’imatges ens vol transmetre aquesta vivència?

La directora explica que li feia respecte parlar en primera persona i que va fer el curtmetratge des d'un punt d'inconsciència perquè no s'imaginava que arribés a tanta gent i, ara, li fa vergonya veure'l. Igualment, Cros afirma que encara que aquests tipus de narracions no encaixen tant a la indústria, no deixarà mai de fer-los: "són els nostres diaris, les nostres vides". Per què cal seguir creant cinema d'aquest estil íntim i personal? Individualment, planificar com seria un diari filmat propi: què i qui sortiria? De què tractaria? Quina visió es voldria donar?