Project Description
Costa brava
Marta Balletbò-Coll, Espanya, 1995
92'
Anglès
Català
Recomanada per a batxillerat i cicles formatius
En to de comèdia romàntica, Costa Brava explica l’encontre entre dues dones, una professora de la facultat d’Enginyeria i una guia turística, que eviten acceptar que són lesbianes. Malgrat les reticències d’una d’elles, acabaran vivint una història d’amor apassionada i divertida, combinant el seu afer amorós amb les respectives ambicions professionals. El llargmetratge de Marta Balletbó destaca per la seva especial posada en escena –decididament no voyeurística– sobre les relacions entre dones.
En to de comèdia romàntica, Costa Brava explica l’encontre entre dues dones, una professora de la facultat d’Enginyeria i una guia turística, que eviten acceptar que són lesbianes. Malgrat les reticències d’una d’elles, acabaran vivint una història d’amor apassionada i divertida, combinant el seu afer amorós amb les respectives ambicions professionals. El llargmetratge de Marta Balletbó destaca per la seva especial posada en escena –decididament no voyeurística– sobre les relacions entre dones.
Què treballem?
Difondre pel·lícules cabdals per a la Història del Cinema espanyol i català des d’una perspectiva feminista
Relacionar els contextos històrics amb les produccions cinematogràfiques
Fer visibles experiències lèsbiques en diferents contextos i èpoques
GUIA DE DINAMITZACIÓ
El primer pla de la pel·lícula ens situa en la ciutat de Barcelona amb el monument de la Sagrada Família emmarcat en una terrassa amb roba estesa. Amb una posada en escena teatral, la protagonista i directora del film, entra en quadre i es dirigeix a càmera. Parla en anglès i interpreta el paper d’una mestressa de casa amb fills, marit i una veïna que és... lesbiana. En els primers quatre minuts previs al títol, s’introdueixen les principals temàtiques de Costa Brava. Identificar quines són i debatre sobre les decisions cinematogràfiques sobre la forma d’introduir-les, tenint en compte: localització, caracterització de personatge, diàlegs i música. Relacionar aquestes decisions amb el context de producció de la pel·lícula, realitzada tres anys després dels Jocs Olímpics del 92 a Barcelona.
Costa Brava se centra en la història d'amor d'Anna i Montserrat i es considera una de les primeres pel·lícules lesbianes del cinema espanyol. Tenint en compte el seu caràcter pioner, quines són les aportacions d'aquest film a la visibilitat lèsbica? Quina és la relació de les protagonistes amb el lesbianisme? Tot i la relació amorosa ser la trama central de la pel·lícula, aquesta només s'explicita al cap de trenta minuts de cinta: de quina manera s'apropen Anna i Montserrat? Com fan visible el seu desig?
Analitzar la següent escena:
Anna: "I et farà un petó. Puc?"
Montserrat: "Si us plau".
Anna: "La simplicitat sempre funciona".
Anna surt de pla. El pla es talla i el següent és d'unes herbes mogudes pel vent mentre sentim com s'obre la porta del cotxe.
Per què la directora decideix no ensenyar el primer petó entre les dues protagonistes? Al llarg del film, són escassos els gestos d'afecte i de contacte sexual entre elles. Relacionar els motius d'aquesta decisió amb el context espanyol i català sobre els drets LGTBI+ en l'any 1995.
Investigar sobre el moviment feminista lèsbic dels anys 90 a Catalunya i a l’Estat Espanyol. En els anys postfranquisme, quines han estat les principals lluites protagonitzades per dones? Quina ha sigut la visibilitat de les lesbianes dins d’aquest moviment? Quines han estat les seves demandes? Analitzar la cronologia gràfica dels cartells del lesbianisme a Catalunya del centre de documentació de Ca la Dona, un espai d’acció feminista.
La relació afectiva i sexual d’Anna i Montserrat està travessada per les seves aspiracions i frustracions professionals. Anna vol ser artista i dedicar-se a ser monologuista. Al llarg de la pel·lícula, ella cerca la manera de fer realitat el seu somni, a través de candidatures artístiques, contactes del món del teatre i del cinema, escriure i reescriure el seu guió mentre la pel·lícula dibuixa un retrat força tancat i elitista del món de la cultura catalana. Llegir l’article Dones Visuals posa de manifest el topall del 30% en els equips de lideratge de l’associació Dones Visuals (Barcelona) i debatre sobre les barreres amb què es troben les dones a l’hora d’accedir a rols de lideratge en l’àmbit del cinema.
