Project Description

Cura sana

Lucia G Romero, Espanya, 2024

  • 18'

  • Castellà

  • Castellà

Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius

Jessica és una adolescent de catorze anys. El maltractament del seu pare l’ha convertit en una noia conflictiva i irascible, fins i tot amb la seva germana petita, Alma, de 8 anys, amb qui té una relació repleta d’hostilitat. A causa d’un malentès, Jessica haurà d’encarregar-se d’anar a buscar al costat de la seva germana el menjar de Càritas durant el dia de Sant Joan i juntes aprendran a tractar-se amb més amor.

Jessica és una adolescent de catorze anys. El maltractament del seu pare l’ha convertit en una noia conflictiva i irascible, fins i tot amb la seva germana petita, Alma, de 8 anys, amb qui té una relació repleta d’hostilitat. A causa d’un malentès, Jessica haurà d’encarregar-se d’anar a buscar al costat de la seva germana el menjar de Càritas durant el dia de Sant Joan i juntes aprendran a tractar-se amb més amor.

Què treballem?

Reflexionar sobre la presència d’identitats sexuals diverses en les narratives cinematogràfiques.

Superar tòpics en les representacions lèsbiques.

Debatre sobre la construcció del punt de vista fílmic i la seva relació amb les vivències pròpies dels i les cineastes.

Tràiler

GUIA DE DINAMITZACIÓ

El curtmetratge comença amb una baralla en el pati de l’Institut, filmat amb un pla mig contrapicat de la cara de la protagonista. Tot i tenir una ferida en la boca, només veiem el moment en què és la Jessica qui pega a algú altre. Debatre en grup sobre el significat d’aquesta primera seqüència. Com ens situa aquesta davant de la història que ens vol explicar la directora? Què ens permet conèixer de la protagonista?

Relacionar aquesta primera escena de violència amb el comportament de Jessica. Com és la seva relació amb la seva germana i mare? Com a contrapunt, la seva relació amb la noia que li agrada – la Nathy - és força diferent. En quins aspectes canvia la seva forma d’actuar, parlar i relacionar-se en general? Fer una descripció de l’escena d’intimitat entre les dues, tenint en compte la caracterització de la protagonista.

El conflicte narratiu de Cura sana es desenvolupa al voltant de la violència masclista que les dues germanes – Jessica i Alma – pateixen per part del seu pare. Tot i la duresa del relat, el final té un alè esperançador. La directora, Lucía G Romero diu que la ficció genera referents i els personatges racialitzats o marginats – especialment a l’Estat espanyol – es representen de forma unidimensional i simplista, pretenia trencar amb l’imaginari col·lectiu per dignificar les minories ètniques i les classes socials desfavorides. ( de l'entrevista En una comunitat marcada per la precarietat, el carrer esdevé el teu espai segur). A partir d’aquesta afirmació de la directora, debatre sobre la importància de l’opció sexual de Jessica en la història de Cura sana. En el curtmetratge, l’atracció sexual entre Jessica i Nathy no s representada com a conflictiva ni com a motor narratiu. En aquest sentit, és un personatge que representa el desig sexual cap a una altra noia com a normalitzat, o sigui, sense presentar-ho com a quelcom a problematitzar.

En l’entrevista Por qué es tan importante la celebración lésbica que caracteriza a la actual la cultura pop, Lucía G Romero fa esmena a dos dels tòpics persistents en la representació de les lesbianes a començaments dels 2000: el bullying (patir violència per part de la seva comunitat i família) i la imposició de l’heterosexualitat (la dona a qui estimes et deixa per un home cis). Llegir l’entrevista sencera i debatre sobre la presència (o no) en l’actualitat d’aquests tòpics en el cinema i en els mitjans de comunicació. Segons la cineasta, quina és la importància de no reproduir aquests tòpics?

Lucía G Romero explica que les temàtiques presents en la seva obra són l'amor, l'amistat, la família, els traumes, l'adolescència i la infància; totes abordades des d'una visió política, travessada per la seva realitat com a dona negra i lesbiana. Reflexionar sobre la decisió de la directora de situar-se com a lesbiana i dona negra per explicar el seu treball cinematogràfic. Quina és la relació entre la seva identitat i les seves experiències pròpies en la seva obra com a directora?