El silencio es un cuerpo que cae

Les primeres imatges de la pel·lícula són filmacions casolanes, enregistrades amb una camera de video, probablement en un context de vacances familiars. Després del títol, sabrem que són imatges del pare de la cineasta, qui filmaba todo el tiempo. Aquestes imatges ens volen apropar a la mirada cinematogràfica de Jaime Comedi: què mira, com mira, a qui mira. Què ens transmeten aquestes imatges sobre la seva forma de mirar? Quines sensacions ens provoca la seva manera de filmar l’escultura del nu masculí?

Aquesta pel·lícula d’Agustina Comedi reflexiona sobre els secrets i silencis en l’entorn familiar. Després de la mort del seu pare, la directora decideix apropar-se al material filmat per ell i a les persones que van formar part de la seva vida per indagar en el passat amb la voluntat de conèixer-lo. Al llarg de la pel·lícula, la seva visió s’allunya de qualsevol judici o moralisme sobre les vivències paternes per centrar-se en la relació entre aquestes i el context repressiu argentí en els anys 70 i 80’s. Agustina Comedi expressa que més enllà de la història personal, la pel·lícula respon a una necessitat de crear historicitat LGTBI.

Investigar sobre la dictadura militar que ha tingut lloc a Argentina entre els anys 1976 i el 1983 i relacionar-la amb l’impacte en les vides de les persones i col·lectius LGTBI representats en el film.

Més enllà de la repressió a la dissidència sexual en el context d’una dictadura, Jaime també ha patit discriminació en els grups d’esquerres en què militava. En una escena de la pel·lícula, Agustina Comedi cita el que va dir al seu pare un dirigent revolucionari: Ser puto és una desviación burguesa, corrompe el espirito revolucionario.

Pedro Lemebel, artista i escriptor d’origen xilè, referent de la literatura homosexual contestatària és autor del manifest Hablo por mi diferencia, el qual va ser llegit en públic per primera vegada en 1986 a l'estació de ferrocarril Mapocho de Santiago de Xile, mentre estava tenint lloc una reunió clandestina de militants d’esquerra. Llegir i analitzar el manifest Hablo por mi diferencia en que l’autor posa en relació la dissidència sexual amb la classe social, assenyalant l’lgtbifòbia en els moviments revolucionaris en un context de dictadura.

El silencio es un cuerpo que cae també aborda les pors i les discriminacions cap a les persones homosexuals que emergeixen amb el VIH. Identificar les escenes de la pel·lícula en què s’expliciten aquests prejudicis. Reflexionar sobre com s’expressen les pors en un context de pandèmia marcat per la ignorància i el desconeixement, quan la SIDA era una malaltia encara força desconeguda i que va matar moltes persones en molt poc temps. Quins han estat els comportaments de l’entorn afectiu de Jaime? Com es van situar davant les seves pràctiques sexuals?