Project Description
Joyland
Saim Sadiq, Pakistan, 2022
127'
Castellà, Urdú, Català.
- Castellà, Català.
Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius.
Mentre els Rana —una família patriarcal i feliçment unida— esperen el naixement d’un nen per continuar amb el llinatge familiar, el seu fill més jove s’uneix en secret a una companyia teatral de dansa eròtica i s’enamora d’una jove i ambiciosa estrella. La seva història d’amor impossible acaba per avivar les ganes de rebel·lia sexual de tota la família Rana. Una història d’amor entre un jove pakistanès i una ambiciosa estrella de la dansa trans que ha enamorat públics d’arreu del món.
Mentre els Rana —una família patriarcal i feliçment unida— esperen el naixement d’un nen per continuar amb el llinatge familiar, el seu fill més jove s’uneix en secret a una companyia teatral de dansa eròtica i s’enamora d’una jove i ambiciosa estrella. La seva història d’amor impossible acaba per avivar les ganes de rebel·lia sexual de tota la família Rana. Una història d’amor entre un jove pakistanès i una ambiciosa estrella de la dansa trans que ha enamorat públics d’arreu del món.
Què treballem?
Fer valdre els espais i relacions que permeten vivències lliures de la pròpia identitat.
Analitzar els rols de gènere i les normes socials així com la influència de les expectatives familiars en les decisions personals.
Fomentar l’empatia i visibilitzar realitats LGBTQI+.
Peça completa
Veure aquí
GUIA DE DINAMITZACIÓ
La pel·lícula ens presenta Haider com un home que no s’ajusta al model de masculinitat que la seva família espera d’ell. La seva trobada amb Biba, una dona trans que treballa al cabaret, obre una via perquè explori sentiments i desitjos que havia mantingut amagats. El director Saim Sadiq mostra aquest procés amb delicadesa i proximitat a partir d’una narrativa que es desplega en petits gestos, silencis i mirades, sense judici. Quins detalls ens revelen les contradiccions, els límits i les oportunitats que apareixen en la relació entre els dos protagonistes? Com es representa la identitat trans de Biba en un context tan hostil? Quin impacte té aquest context violent en el recorregut de Haider?
La família de Haider i el seu entorn social tenen un pes fonamental en la història. El pare i el germà representen un patriarcat rígid, mentre que Mumtaz, la seva cunyada, viu atrapada entre els seus desitjos personals i les imposicions de la llar. A través d’ells, la pel·lícula mostra com les normes de gènere afecten a tothom —no només a les persones trans o identitats de gènere que surten de la norma. Com es veuen condicionades les oportunitats, llibertats i drets de cadascun dels personatges? Joyland convida a repensar aquests marcs invisibles que determinen què podem ser i què no, i a reflexionar sobre com la pressió social acaba marcant profundament les decisions personals.
Tot i que la religió no es mostra de manera explícita, la moral tradicional, les normes socials i el pes del “què diran” actuen com una força que condiciona la vida dels personatges. La casa familiar és un espai carregat de límits, obligacions i silencis, mentre que el cabaret es converteix en un lloc de llibertat, expressió i identitat. A partir d’aquests contrastos, es proposa fer una breu recerca sobre la situació de les persones LGBTIQ+ al Pakistan: quins drets legals tenen i quines limitacions socials afronten. Com ajuda aquest context a entendre per què certs espais són percebuts com a amenaça o com a refugi dins la pel·lícula?
La pel·lícula utilitza llum, ombres, silencis i espais tancats per mostrar emocions que els personatges no poden expressar en veu alta. Com canvia la manera com el director els filma al llarg de la història? Quina diferència hi ha entre les primeres escenes, més rígides i domèstiques, i les del final, quan ja sabem quines ferides i decisions s’han obert?
El títol, Joyland, sembla irònic: evoca un parc d’atraccions, un lloc de diversió, però també representa allò que els personatges anhelen, però no poden assolir. Què simbolitza aquest “país de l’alegria”? Com es relaciona amb la impossibilitat de ser lliures dins d’una estructura que oprimeix tant les identitats trans com les persones atrapades en rols de gènere imposats?
