Project Description
La amiga de mi amiga
Zaida Carmona, Espanya, 2022
89'
Castellà
No n'hi ha
Recomanada per a batxillerat i cicles formatius
Ronden la trentena, però viuen com quan en tenien vint, tot i que ja no tenen l’edat de convertir-se en joves promeses. Enamorades de l’amor, en la seva recerca erren d’ex-xicota en ex-xicota, de relació en relació. Amb el pop i l’autoficció de teló de fons, aquesta pel·lícula és un joc que s’inicia quan Zaida, després d’una ruptura, torna a la ciutat.
Ronden la trentena, però viuen com quan en tenien vint, tot i que ja no tenen l’edat de convertir-se en joves promeses. Enamorades de l’amor, en la seva recerca erren d’ex-xicota en ex-xicota, de relació en relació. Amb el pop i l’autoficció de teló de fons, aquesta pel·lícula és un joc que s’inicia quan Zaida, després d’una ruptura, torna a la ciutat.
Què treballem?
Valorar l’humor i l’autoparòdia com a mecanismes en la construcció de les identitats no normatives per superar clixés
Fomentar la celebració de les relacions sexuals i afectives lèsbiques
Difondre el cinema realitzat fora dels circuits industrials
Tràiler
GUIA DE DINAMITZACIÓ
La directora, Zaida Carmona, fa homenatge en el seu primer llargmetratge al cinema d’Eric Rohmer, a les comèdies protagonitzades per lesbianes i a l’amor de les amigues, que ella mateixa defineix, en un entorn LGTBIQ+ com “la família escollida”. A què es refereix amb aquest concepte? Què distingeix la família nuclear, normativa, de l’escollida? Per què creieu que és un concepte que es relaciona amb les experiències de les persones LGTBIQ+?
Comentar el paper de les amigues del personatge protagonista i de quina forma són, al vostre criteri, fonts d’amor i de suport inestimables. Fixar-se, per exemple, en detalls com el penjoll del cor partit que comparteixen els personatges de Zaida i Rocío, molt bones amigues. Quins altres objectes, elements o trames argumentals enalteixen l’amistat? Compartir altres pel·lícules o sèries on l’amistat tingui un paper tan central en el desenvolupament de la trama.
La directora explica que tot l’equip tècnic i artístic (directora, directora d’art, de fotografia, actrius...) de la pel·lícula està format per dones i persones LGTBIQ+, moltes del seu entorn, i que inclús de tota la implicació de la gent que n’ha participat porta a fer pensar que és un film col·lectiu, alhora que realitzat amb unes condicions econòmiques molt minses. “Había muchas ganes de contar una historia nuestra”, assegura Zaida a una entrevista. Debatre sobre el punt de vista de la pel·lícula: de qui és? Què ens aporta, aquesta mirada des de dins, sobre les vivències lèsbiques a un ambient urbà molt concret? Per què podem parlar d’una comèdia autoconscient? Pensar la feina de guionista: sobre quines qüestions que coneixeu de prop, podríeu realitzar un guió o una pel·lícula?
L’humor, la paròdia i l’autoparòdia tenyeixen els embolics entre la protagonista, Zaida, i les seves amigues i amants, i la (no) gestió o la mala gestió emocional d’alguns vincles. Per contra, el to dramàtic de la pel·lícula té a veure amb certa precarietat del món cultural, que contagia també, a estones, les relacions interpersonals de la pel·lícula. Buscar informació sobre la filmografia d’Eric Rohmer i la manera d’apropar-se a l’amor i les relacions, per desgranar quina és la inspiració, i quin és el llegat, a La amiga de mi amiga.
