Project Description

Las piedras también lloran

Ruth Martínez Álvarez, Espanya, 2015

Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius

Blanca i Alícia, dues dones de mitjana edat, són amigues des de la infància. Actualment Alicia és la secretària de Blanca, però entre elles hi ha hagut un distanciament en els últims anys. Mentre Blanca segueix soltera, Alícia ha format una família.

Blanca i Alícia, dues dones de mitjana edat, són amigues des de la infància. Actualment Alicia és la secretària de Blanca, però entre elles hi ha hagut un distanciament en els últims anys. Mentre Blanca segueix soltera, Alícia ha format una família.

Què treballem?

Valorar les representacions felices d’experiències LGTBI, més enllà del patiment, la incomprensió o les violències homòfobes.

Reflexionar sobre els estereotips i prejudicis que fomenten la invisibilitat social de les experiències lèsbiques

Normalitzar l’experiència de les lesbianes més enllà de la joventut.

Curtmetratge

GUIA DE DINAMITZACIÓ

 El curtmetratge comença amb la presentació dels dos personatges protagonistes, Alícia i Blanca, en unes escenes que ens permeten veure ràpidament les vides que porten. El muntatge en paral·lel dels primers minuts ens aporta informació del contrast entre les dues maneres de ser. A partir de l’anàlisi dels dos personatges (caracterització, actitud, hàbits, etc.), reflexionar sobre el títol de la peça: a què fa referència? Per què la directora ha volgut posar aquest títol, que remet a la idea de tristesa o dolor, a una història d’amor amb final feliç?

 En algun moment del curt, Blanca i Alícia estan rememorant històries compartides del passat i una li diu a l’altre: “formábamos buen equipo”, fet que també es pot traslladar al seu present, on formen un bon equip. Contrastar la seva complicitat amb la relació d’Alícia amb el seu marit: en quins detalls percebem que no és feliç amb ell? Què li aporta la companyia de Blanca, que no troba en la seva relació marital? Reflexionar sobre què necessiteu vosaltres per considerar bona i satisfactòria una relació, tenint presents els mites de l’amor romàntic (la mitja taronja, l’amor passional, el príncep blau, l’amor etern, la gelosia com a senyal d’amor, etc.).

 L’argument ens presenta una relació lèsbica entre dues dones de mitjana edat sense posar èmfasi en les violències, el patiment, el malestar o altres emocions que solen estar presents en les narratives amb personatges del col·lectiu LGTBI. L’escena de contingut sexual, a més, ens mostra unes imatges poc habituals, per orientació sexual i per edat. A partir de l’article El síndrome de la lesbiana muerta, debatre sobre la problemàtica de la invisibilització de referents del col·lectiu lèsbic en l’audiovisual, i què pot aportar que s’exhibeixi contingut on les experiències afectivosexuals siguin felices i plaents, com el de Las piedras también lloran.

 La reacció de la filla d’Alícia quan s’assabenta que la seva mare està enamorada d’una dona és un dels punts d’inflexió del curtmetratge. A quines emocions s’enfrontava Alícia a l’hora de compartir aquesta informació amb la filla? Si s’hagués enamorat d’un home, seria el mateix punt de partida? Per què? Realitzar un rol-play amb la mateixa situació, com si l’escena passés a casa vostra, amb algun dels vostres progenitors: quin tipus d’actitud creieu que necessita sentir una persona que viu les pors i les inseguretats de la sortida de l’armari? El fet de l’edat pot influir d’alguna manera en la vivència de l’experiència? Si fóssiu vosaltres, creieu que podríeu viure-ho de la mateixa manera?

FILMS RELACIONATS