Les xiques van al parc de nit

El migmetratge és una persecució al llarg d’alguns dies (nits), i té un desenllaç inesperat que dota d’un element sobrenatural la relació entre les dues protagonistes, quan es descobreix el motor de la seva relació. Al llarg del segle XX, els personatges de vampires lesbianes han poblat pel·lícules dins del gènere cinematogràfic neo-noir. Servien, en origen, per ocultar el desig lèsbic rere trames fantasioses per poder obviar la censura, tot i que també s’ha codificat com una manera de representar el desig femení com quelcom monstruós. Conversar sobre el desig entre Júlia i Vera: és un desig eròtic o romàntic des del principi, per part de les dues? És equitatiu? Què empeny Vera a seguir a Júlia pel parc de nit? Quina simbologia pren en la història la revisió al dentista?

Tal com diu Francina Ribes al llibre Ausencia y exceso. Lesbianas y bisexuales asesinas en el cine de Hollywood “el vampirismo se ha utilizado para justificar la atracción entre mujeres desde lo sobrenatural. Se suele mostrar desde un punto de vista masculino que deja al vampirismo (y al lesbianismo) en posición de aberración, de mal, de algo a combatir.” Buscar exemples de vampires lesbianes en sèries o pel·lícules per relacionar-les amb les paraules de l’autora, per contrastar des de quin lloc, i amb quin punt de vista i intencionalitat, han estat creats aquests personatges.

L’extraradi de la ciutat de València és on es localitza el migmetratge. Té tanta presència que es pot arribar a considerar un protagonista més, a banda de Vera i Júlia. Segons el director Iñaki Sánchez a una entrevista a La vanguardia, aquesta decisió neix d’una intenció clara: “Que funcione como crítica de lo que ha pasado aquí durante tantos años después de la gran fiesta que nos pegamos durante los noventa y los dos mil. Una ciudad semiabandonada, a medio construir, con grúas paradas. No estamos enseñando la Ciudad de las Artes y las Ciencias, sino la ciudad de la miseria”.

Fer recerca sobre el context de la ciutat i les polítiques urbanístiques d’aquesta època per entendre a quina “gran fiesta” es refereix el director amb aquestes declaracions. Quina és la crítica social del migmetratge de rerefons? Estirar la conversa per debatre com hauria sigut la pel·lícula si les localitzacions s’haguessin limitat a la Ciudad de las Artes y las Ciencias.

La ciutat i el parc, de nit, no són escenaris que veiem ocupats habitualment per noies o dones en les pel·lícules o sèries. Això es deu al fet què, en la vida real, la socialització de gènere vinculada a l’accés dels espais en funció del gènere determina que hi ha espais que no són d’igual accés per a tothom. Plantejar una introducció a la lectura dels espais públics amb perspectiva de gènere: realitzar un mapa individual amb la vivència pròpia de parcs, places o carrers del municipi, en funció del teu gènere, a les nits. Compartir els resultats en una conversa que permeti fer aflorar en termes de confiança, d’autoritat i