Project Description
Lesbofòbia
Inés Tarradellas, Espanya, 2019
30'
Català i Castellà
Castellà
Recomanada per a batxillerat i cicles formatius
Deu testimonis aporten les seves vivències i visions, articulant un discurs coral per visibilitzar les violències masclistes cap a les lesbianes, així com per analitzar els problemes de fons i trobar respostes i estratègies per acabar amb la lesbofòbia en intersecció amb altres violències.
Deu testimonis aporten les seves vivències i visions, articulant un discurs coral per visibilitzar les violències masclistes cap a les lesbianes, així com per analitzar els problemes de fons i trobar respostes i estratègies per acabar amb la lesbofòbia en intersecció amb altres violències.
Què treballem?
Reconèixer el vessant estructural de les violències que reben les persones que s’identifiquen com a lesbianes o bolleres.
Visibilitzar la interrelació entre masclisme, racisme i capacitisme.
Difondre el documental com a exercici de denúncia.
Migmetratge
GUIA DE DINAMITZACIÓ
El documental s’enceta amb una entrevista a la Júlia i la Maio Serrasolsas sobre una agressió lesbòfoba, arran de la publicació a les xarxes socials d’una cançó del seu grup Akelarre on la tornada diu: “No somos amigas, nos comemos el coño”. Buscar i reproduir la cançó “No somos amigas, nos comemos el coño” per analitzar-ne la lletra. Sobre què pretenien sensibilitzar les artistes amb aquest tema? Quins tòpics o estereotips sobre les lesbianes assenyalen? Connectar les violències lesbofòbiques que patiren les dues germanes amb la misogínia, i, per tant, com s’entrecreuen la lesbofòbia i el sexisme.
Tal com indica el títol de la proposta, tota la peça es dedica a sensibilitzar i recollir sobre diferents formes de violència patida pel fet de ser lesbiana, que a vegades, es creua amb altres formes d’opressió. Llistar col·lectivament les violències mencionades pels testimonis del documental i debatre: per què la invisibilitat, una de les que es mencionen com a violències més flagrants, ha generat tant d’aïllament, així com silencis i reprovacions, a dins del lesbianisme? Quines conseqüències es mencionen que impedeixen la realització plena de les vides lesbianes?
Una de les intervencions situa el concepte d’heterosexualitat obligatòria, molt vinculat al llegat de pensadores lesbofeministes molt rellevants del segle passat, com Adrienne Rich, Audre Lorde o Monique Wittig. Investigar sobre les aportacions d’alguna d’aquestes tres figures al pensament contemporani, en relació amb conceptes com binarisme, patriarcat o gènere. Consultar el fanzine d’autoria desconeguda ... Sóc lesbiana? que es troba en la web del col·lectiu La Sal Feminista, un bon punt de partida per aproximar-se a la construcció de la sexualitat i el desig, heterosexual i lèsbic, a través de reflexions i preguntes.
En les entrevistes apareix la idea de dona normativa com a marc dels mandats de gènere, amb un cànon específic, que és blanc, occidental, capacitista i heterosexual, i que discrimina tots els cossos i les vides que surten d’aquesta norma. Conversar sobre el punt de vista de la peça en l’abordatge del racisme i el capacitisme, que ocupen espais centrals, i quins motius poden haver portat a la realitzadora incloure’n experiències. En aquest sentit, quins són, acord a algunes entrevistades, els reptes i les demandes pendents del moviment LGTBI al nostre territori?
