Project Description

Mar(i)cona

Cande Lázaro, Espanya, 2021

  • 14'

  • Espanyol

  • Anglès

Recomanada per a 16-18 anys

A la Serranía Baja de Cuenca es cultiven dos tipus d’ametlles: larguetas i marconas. Quan l’artista anava a recollir les ametlles amb la seva família, en comptes d’escoltar marconas escoltava mariconas. Quines dificultats tenen les persones queer en l’àmbit rural? Com transita la dissidència dins dels propis marges del territori? Com entendre la pròpia identitat dissident en un espai que sempre t’han presentat com a hostil i nociu?

A la Serranía Baja de Cuenca es cultiven dos tipus d’ametlles: larguetas i marconas. Quan l’artista anava a recollir les ametlles amb la seva família, en comptes d’escoltar marconas escoltava mariconas. Quines dificultats tenen les persones queer en l’àmbit rural? Com transita la dissidència dins dels propis marges del territori? Com entendre la pròpia identitat dissident en un espai que sempre t’han presentat com a hostil i nociu?

Què treballem?

Reconèixer els reptes de les vivències LGTBI en el món rural.

La importància de les xarxes de suport per la dissidència sexual i de gènere.

L’ús llenguatges expressius diversos en el documental creatiu.

Peça completa

GUIA DE DINAMITZACIÓ

El text que acompanya la peça diu: “Aquest vídeo és una reivindicació de l'Espanya vaciada, que no vacía, en la que també viuen persones que existeixen i resisteixen. Una conjunció entre les dissidències i les ruralitats.” Articular una conversa al voltant de la resistència: quin és el valor que té avui dia la recol·lecta de l’ametlla, el conreu i cura de les terres i els animals i el manteniment de les tradicions culturals? Com es relacionen aquestes tres pràctiques amb el concepte d’identitat, en concret a l’entorn retratat al curtmetratge? Com lliga Cande Lázaro, realitzadori del curt, el concepte d’identitat vinculada a la vida rural o campestre, amb la identitat de gènere? Hi ha una identitat que pesa més que l’altre, en la peça? O són indestriables l’una de l’altra? Quina és la reivindicació de fons de Mar(i)cona?

Les converses i veus dels personatges retratats es combinen amb text sobre la pantalla, reflexions personals que tracten qüestions diverses relatives a la construcció de la subjectivitat. Aquests textos es combinen amb imatges que intuïm, per la seva qualitat tècnica, que són fotografies analògiques de Cande Lázaro. Valorar quin recurs expressiu aporta la imatge fixa en forma de retrat de la quotidianitat al curtmetratge: a què ens obliga una imatge fixa, que captura un moment i el congela?

“Sólo con los animales y les niñes tengo derecho a ser sin tener que “explicarme””. Prendre aquesta línia de Mar(i)cona i desgranar-la: quin és el conflicte que atén la peça cinematogràfica? Com és el tracte a Cande Lázaro per part de la seva família, amb relació a la seva dissidència? I el de la gent del poble? Es pot complementar la conversa a partir de la lectura del text El colectivo LGTBI en el medio rural: más visibilidad para más inclusión., que revisa la creació de col·lectius que promoguin la visibilitat de les dissidències fora dels nuclis urbans.

Cande Lázaro, artista no-binari, també explora la identitat trans-masculina més enllà de la ciutat amb el projecte documental La Pastora, la història de Florencio Pla Meseguer, un maqui intersexual de la Sierra del Maestrazgo que s’inscrigué en el registre civil com a dona, però amb la seva fugida a la muntanya va iniciar la transició. L’homenatge a un personatge oblidat i maltractat de la dictadura franquista, mostra de fons la voluntat de li cineasti “de subratllar que les persones queer sempre hem estat allà”. Aprofitant aquestes paraules, pensar altres pel·lícules o sèries que rescatin personatges LGTBI+ en altres temps històrics i debatre sobre la necessitat de significar la dissidència sexual i de gènere en qualsevol moment de la història.