Molt lluny

La construcció del protagonista de la pel·lícula, Sergio, es basa en diferents característiques de la masculinitat tradicional com els gustos, els interessos, l’expressió emocional i la corporalitat. En diferents escenes, s’introdueixen escletxes que busquen interrogar aquesta masculinitat. Identificar aquestes seqüències i analitzar-les: quins prejudicis o pors s’activen quan un personatge masculí mostra dependència emocional, por o fragilitat?

El director de la pel·lícula, Gerard Oms, explica que Molt lluny neix a partir de la seva pròpia experiència personal: no només és una ficció, sinó una forma de revisitar un viatge vital real. Ell va marxar als Països Baixos quan tenia vint-i-quatre anys buscant escapar d’una crisi d’identitat i d’un bloqueig emocional, i la pel·lícula plasma aquest procés de forçar-se a començar de zero. Aquesta inspiració en la vida real del director situa el film dins de l’autoficció, un gènere que barreja elements autobiogràfics amb recursos narratius ficcionals. En aquest cas, Oms utilitza l’autoficció per crear un relat íntim a partir de les decisions artístiques de la narrativa cinematogràfica: temps pausats, silencis, i una observació detallada de l’espai.

Llegir l’entrevista al director Gerard Oms - "'Muy lejos' es una película hecha desde el corazón que deja en la sala un poso de emoción muy íntimo" - sobre la creació de la pel·lícula. Reflexionar sobre els reptes que va tenir el director en el procés d’escriptura del guió i realització tenint en compte el caràcter autobiogràfic de l’obra.

Molt lluny posa en crisi el relat de l’èxit personal i sentimental associat a l’estabilitat: els diners, la parella o l’ascens social. Al llarg del film podem pensar que en Sergio ha fracassat: no té diners, no té una casa pròpia ni una feina estable. Però la pel·lícula convida a llegir aquest “fracàs” com un espai d’aprenentatge, com un lloc on és possible construir relacions noves. Aquest plantejament del film dialoga que planteja Jack Halberstam, en el llibre L’Art queer del fracàs (2011) en què defensa que el fracàs —entenent-lo no com a derrota, sinó com a desviació de la norma— pot ser un acte radical de resistència. Allunyar-se del guió heteronormatiu (parella estable, futur assegurat, seguretat econòmica) obre espais per imaginar formes alternatives de viure. Seguint aquesta línia, el “fracàs” d’en Sergio es pot interpretar com una oportunitat per replantejar camins imposats i crear altres formes de vincle i desig fora dels models tradicionals.

Reflexionar sobre com Molt lluny desafia aquesta narrativa normativa d’èxit: què vol dir realment “anar bé” a la vida? Quines possibilitats pot obrir no tenir un futur planificat? Què revela la pel·lícula sobre les expectatives familiars i socials?

En molts moments, la pel·lícula vol transmetre com la migració no és només un desplaçament geogràfic sinó també un espai de qüestionament profund de la seva identitat. A l’inici de la pel·lícula, just abans de tornar a Barcelona, el protagonista té un atac de pànic i decideix quedar-se a Utrecht, lluny de la seva família, dels vincles coneguts. Analitzar què significa per al protagonista allunyar-se del propi entorn per mirar de trobar-se. Quines pors o mandats interns poden portar a algú a marxar per començar de zero? Debatre quines expectatives —familiars, socials o afectives— condicionen en Sergio i com aquestes pesen sobre la seva manera de viure el desig, la vulnerabilitat i la llibertat personal.