Project Description

Ni d’Ève ni d’Adam. Une histoire intersexe

Floriane Devigne, França/Suïssa, 2018

Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius

M. té 27 anys. Com l’1,7% de la població, és intersexual. Gràcies a Deborah, que també ho és, descobreix noves formes de percebre’s a si mateixa i el seu cos i se li obre la possibilitat de compartir noves paraules i noves representacions alliberadores amb Audrey, Pidgeon i altres militants intersex.

M. té 27 anys. Com l’1,7% de la població, és intersexual. Gràcies a Deborah, que també ho és, descobreix noves formes de percebre’s a si mateixa i el seu cos i se li obre la possibilitat de compartir noves paraules i noves representacions alliberadores amb Audrey, Pidgeon i altres militants intersex.

Què treballem?

Intersexualitat a la pantalla: de la invisibilitat a la representació positiva.

Transfeminisme i performativitat de gènere.

L'activisme intersexual en el marc digital i global.

Tràiler

GUIA DE DINAMITZACIÓ

 El documental se centra en Deborah, M. i Audrey per apropar la realitat de les persones intersexuals des d’una perspectiva positiva i de visibilització. Una de les fórmules és mostrant el vincle que es teixeix entre elles i la idea d’una comunitat connectada i una xarxa de cures i de suport. Valorar com ha influït en el benestar de les protagonistes formar-ne part. Com ho exemplifica el recurs audiovisual de la màscara d’M.? Observar també què suposa en aquest sentit l’escena final dels tatuatges o el projecte de creació d’una guia per a progenitors que volen impulsar.

 L’escena on Audrey i Déborah conversen amb Serena de què significa ser intersexual li serveix a la documentalista per apropar aquesta realitat de manera didàctica i clara als espectadors i espectadores. Recollir conjuntament la informació del documental sobre les implicacions de ser intersexual: biològicament, però també en termes de gestió del tabú, el tractament que en fa la ciència i la societat i les reflexions sobre els drets a la integritat corporal, la diversitat, l’autonomia física i l’autodeterminació.

 En un moment determinat, M. demana a Deborah consells per explicar al seu voltant què suposa viure com a persona intersexual. Deborah ho compara amb la sortida de l’armari de les persones homosexuals o trans, ja que en determinats moments poden patir les mateixes discriminacions. Reflexionar sobre el paral·lelisme i quines discriminacions poden tenir en comú aquestes comunitats. Per contra, comentar el valor de l’activisme (LGBTI) en aquests casos i l’objectiu del documental de fer-se’n ressò, sigui amb el youtuber Pidgeon o el testimoni del director de l’obra teatral.

 Algunes reflexions de les protagonistes sobre la intersexualitat situen la problemàtica en el fet que, per la societat, són cossos que no semblen encaixar en les definicions típiques del que és masculí o femení. En les persones amb variacions intersexuals, les característiques sexuals innates semblen ser masculines i femenines al mateix temps, o no del tot masculines o femenines, o ni masculines ni femenines. Resumir les aportacions de la teoria filosòfica de la teconologia del gènere o de la performativitat del gènere a partir de l’obra de Teresa de Laurettis, Judith Butler o Simone de Beauvoir («no es neix dona, una arriba a ser-ho»). Estendre la recerca als conceptes de “no-binarisme” o identitats no binàries que apareixen repetidament al documental.

 La pel·lícula esmenta casos de gestió mèdica de la intersexualitat a França, Suïssa, Estats Units i Sud-àfrica, que sovint tenen a veure amb la desinformació dels progenitors per part del personal sanitari. A Espanya, fins al moment només la comunitat de Madrid ha promulgat una llei destinada a combatre la MGI (Mutilació Genital Intersex), recollida en la Ley 2/2016, de 29 de marzo, de Identidad y Expresión de Género e Igualdad Social y no Discriminación de Comunidad de Madrid. Buscar-ne l’article 15 i analitzar com es relaciona l’atenció sanitària a persones intersexuals amb el posicionament del documental. Vincular-ho amb el concepte d’ètica, i no d’ètiques, que defensa el metge entrevistat.