Orbitas

 Valorar la caracterització de les protagonistes del curt, les dues a càrrec d’una nau espacial. Quines aptituds i habilitats tenen aquests personatges? Quins altres personatges femenins recordeu que protagonitzin històries de ciència-ficció? Tant en les altres pel·lícules o sèries com a Órbitas, amb quins estereotips de gènere trenquen? Quin sol ser el rol dels personatges femenins en aquest tipus d’obres? Es pot contrastar amb personatges masculins del gènere fantàstic o de la ciència-ficció.

 Una de les idees que planteja el curt és la relació del lesbianisme amb ser alienígena o extraterrestre, en el sentit de pertinença a un altre món, aquell fora de la norma. Debatre sobre les implicacions socials d’aquesta norma: les noies o dones lesbianes tenen les mateixes facilitats que les noies o dones heterosexuals, a l’hora de relacionar-se (amb amistats, l’escola o institut, a la feina, amb la família, etc.)? Creieu que són un col·lectiu que pateix més discriminació? Per quins motius? Què caldria fer revertir-ho?

 La ciència-ficció és un gènere històricament pensat per al consum de l’home jove, blanc i heterosexual, però fa unes dècades que autores d’arreu estan canviant aquesta premissa. Organitzar un club de lectura sobre el còmic juvenil de ciència-ficció En un rayo de sol, de Tillie Walden, una història d’amor i amistat intergal·làctica protagonitzada exclusivament per personatges d’identitat no binària i lesbianes.

 La ciència-ficció i la fantasia propicien l’aparició de personatges LGTBI des d’almenys, dues possibilitats: distopies on es reforça l’heteronormativitat obligatòria a partir de l’opressió de la diversitat sexual, com ocorre a El conte de la Criada, de Margaret Atwood; o recreacions de móns possibles que animen a la diversitat sexual i de gènere, com La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin. Investigar l’obra i biografia de les dues autores i la seva aportació feminista a la ciència ficció, en concret el potencial trencador de les obres citades.