Pero que todos sepan que no he muerto

 Com La memoria de los huesos (Facundo Beraudi, 2017), el documental d’Andrea Weiss se centra en els treballs de recuperació de cossos de les fosses d’una dictadura. Però amb la figura del Lorca homosexual, s’introdueix la repressió franquista a la comunitat LGBTI. Comentar el valor d’aquesta focalització per als seus membres. Què pot significar l’escena de la bandera gai a l’Ajuntament del seu poble per a Antoni Ruiz, represaliat de la dictadura? Comentar la decisió de la realitzadora de situar-la al final de tot de la pel·lícula.

 En una entrevista Lorca assegura que té «la comprensión simpática de los perseguidos: gitano, negro, judío y morisco que todos llevamos dentro». Debatre sobre el significat d’aquestes paraules. Com s’entenen en relació a la inscripció Lorca eran todos, del memorial col·lectiu de les fosses comunes a Granada?

 En trenta anys Espanya ha passat de tenir lleis contra la diversitat sexual a ser un país europeu capdavanter en drets LGBTI. Realitzar una cronologia dels passos que s’han aconseguit i les fites pendents. Quin factor ha permès capgirar la situació segons els entrevistats? Indagar sobre les funcions d’un equipament municipal de temàtica LGBTI, com l’inaugurat a Barcelona el gener del 2019. Com pot millorar la qualitat de vida d’una societat aquest tipus de centres?

 S’esmenten condemnes de presó i tractaments d’electroxocs per a homes i travestis, però a les lesbianes el règim les castigava d’una altra manera. Llistar-ne les conseqüències. Què significa que eren “desaparegudes culturals”? Dividir l’aula en grups i fer una petita presentació de la vida i obra d’algunes de les que es mencionen al documental, com Lucía Sánchez Saornil, Irene Polo o Margarita Xirgu.

 Contrastar el nombre de figures públiques gais del nostre país amb el de lesbianes per veure si es perpetuen certes dinàmiques d’invisibilització. Quines considereu que poden ser les conseqüències de la manca de referents lèsbics?