The watermelon woman

L’habilitat de la realitzadora en fer confluir la història de creació d’un film sobre una actriu negra i la història d’amor que viu la protagonista fa que la pel·lícula sigui reflexió estimulant sobre la representació de la sexualitat i la raça al cinema. Observem tres pel·lícules en una: Plantation Memories, una recreació d'una pel·lícula primerenca de Hollywood que serveix d’esquer per la inverstigació; el documental en desenvolupament de Cheryl, que elabora sobre la primera; i The Watermelon Woman, que explora preguntes i frustracions reals al voltant de les omissions en el primer cinema nord-americà de persones negres i queer. Tenint en compte això, analitzar com es construeixen les imatges en cada una d’elles; és a dir, discernir entre els diversos punts de vista audiovisuals que s’empren en cada cas (imatges d’arxiu, entrevistes, càmera de mà pròpia de la protagonista, càmera professional), per conversar: Com queden presentats els límits entre la ficció i la realitat, en aquest film? Com es construeixen els codis de versemblança, en concret amb les imatges de Plantation Memories, o a l’escena de l’entrevista autoparòdica a la crítica cultural Camille Paglia?

The Watermelon Woman va néixer de les investigacions obstaculitzades de Cheryl Dunye sobre la història del cinema negre mentre estudiava a la Universitat de Temple. Va descobrir que el primer cinema nord-americà semblava ometre sistemàticament als títols de crèdit a les actrius negres, normalment relegades a papers de mami. Buscar informació sobre l’arquetip del personatge de la mami, consolidat als orígens del cinema i estès al llarg de dècades. Per veure com s’ha articulat es pot consultar l'article de la BBC From Mammy to Ma: Hollywood racist favourite stereotype. Com es relaciona la construcció d’un personatge amb la història racista dels Estats Units? En aquest sentit, reflexionar sobre la intenció de la directora de dedicar aquesta pel·lícula al reconeixement i la resignificació d’aquest paper cinematogràfic.

A mesura que es desenvolupa la història d’amor entre Diana i Cheryl les amigues de Cheryl manifesten certes incomoditats i malestars sobre com es comporta la seva xicota, en especial als seus privilegis de dona blanca i de classe benestant. En quins comportaments es manifesta aquesta incomoditat? Quines reserves tenen Tamara i Stacey sobre Diana, en concret quan li diuen a Cheryl que la Diana “vol ser negra”? Com afecta la construcció de l’amistat entre la protagonista i la seva millor amiga i companya de feina? Comentar l’evolució del personatge de Cheryl i com es relaciona amb la fascinació que té Diana per ella amb qüestions estructurals racistes que la pel·lícula vol assenyalar, com la invisibilització de les dones negres queer i lesbianes de la història del cinema.

En una de les escenes de recerca per la seva pel·lícula, Cheryl visita un centre d’arxiu lèsbic denominat Centre for Lesbian Information and Technology (CLIT), on coneixerà una arxivera esgotada que recorre caixes desorganitzades, en un cameo protagonitzat per l'escriptora, activista lesbiana i militant del col·lectiu Lesbian Avengers, Sarah Schulman.
Fer una petita recerca sobre les Lesbian Avengers: qui eren, quins objectius polítics tenien i quines accions protagonitzaven, i posar-ho en relació amb el col·lectiu dels anys 80 català Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona, a través del material que recull l'arxiu digital Fils Feministes. Conversar sobre la necessitat de guardar i registrar -fer arxiu- les aportacions dels col·lectius lèsbics organitzats, com assenyala la pel·lícula The Archivettes, de Megan Rossman (2018) amb la frase “La nostra història estava desapareixent tan de pressa com l’estàvem creant”.