València, t’estime

Al començament del documental València, t’estime es fa referència a diversos col·lectius activistes que, en els darrers anys de la dictadura franquista i durant la transició democràtica, van lluitar pels seus drets. El Front d’Alliberament Homosexual del País Valencià (FAHPV) i el Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià (MAS-PV), el qual va impulsar la primera manifestació a favor dels drets LGTBIQ+ el juny de 1979, només quatre anys després de la mort del dictador. Aquests grups d'activistes van desafiar la repressió d’un règim autoritari que utilitzava mecanismes com la coneguda Brigada 26 (també anomenada La 26, Sección 26 o Los Hombres de Harrelson, en referència a una antiga sèrie de televisió). Aquesta brigada, creada el 1972 per fer complir la Llei de “Vagos y Maleantes”, actuava sovint al marge de la legalitat i és recordada per exercir violència i discriminació contra les persones LGBTIQ+. Per ampliar la informació del documental es proposa llegir el següent article de La Directa sobre la lluita per l'alliberament LGBTIQ+ durant la Transició al País Valencià. Quan va ser aprovada la llei de “Vagos y Maleantes”? Quina era la seva finalitat? Per què els col·lectius LGBTIQ+ eren considerades una amenaça per al règim? Quines van ser les lluites més rellevants en contra d'aquesta repressió?

Els mitjans de comunicació oficials sovint han tendit a invisibilitzar moltes lluites i formes d’activisme del col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant la dictadura i els anys de la transició democràtica. Per aquest motiu, els mateixos col·lectius van impulsar els seus propis canals de comunicació, com la revista LAMBDA, o espais de difusió cultural, com la llibreria El Covertizo, especialitzada en cultura gai i lesbiana, entre d'altres.
L’any 1984, Miquel Alamar (activista històric pels drets LGBTIQ+), Nastasia Rampova i Clara Bowie (artistes i membres del cabaret Ploma 2) van crear “La pinteta rebel”, el primer programa radiofònic amb una temàtica LGBTIQ+. En el següent vídeo de TikTok es presenta un breu resum de la història de com la ràdio va “sortir de l’armari”. A partir d’aquest vídeo, es proposa triar un dels temes del documental i elaborar un vídeo informatiu propi.

Més enllà dels canals de comunicació, les manifestacions i l’activisme, el moviment LGBTIQ+ també va impulsar una autèntica revolució cultural que va contribuir a generar canvis polítics importants. Aquest moviment va ressignificar el gènere del cabaret musical, creant espais on podien emergir pràctiques transformistes enmig d’una societat repressiva que no acceptava la diversitat i que sovint responia amb rebuig o fins i tot amb violència, tal com mostra el documental. Es proposa debatre sobre la importància d’aquests espais. Quina repercussió podien tenir en l’expressió de les identitats dissidents?

La filòsofa Judith Butler sosté que aquest tipus d’espectacles culturals revelen que tots els gèneres són imitacions, ja que segueixen codis i normes socials que defineixen què significa ser en relació amb un gènere concret. Això fa evident que aquests codis no són naturals, sinó contingents: podrien ser diferents i poden transformar-se. Segons Butler, aquestes pràctiques mostren que el gènere és una construcció cultural, no pas una conseqüència inevitable del sexe biològic.

A partir del documental, obrir un espai de debat sobre el gènere com a construcció cultural: quins aprenentatges i quines vivències determinen com ens hem de moure, parlar, vestir, què ens ha d’interessar, a qui hem de desitjar, entre altres.

El documental recorre la trajectòria dels col·lectius LGBTIQ+ de la ciutat de València, des dels anys setanta, encara sota la dictadura franquista, fins a principis dels 2000. A partir d’aquí i fins a l’actualitat, moltes de les reivindicacions històriques impulsades pels moviments dissidents aconsegueixen finalment la seva materialització legal. El 2005 s’aprova a Espanya el dret al matrimoni entre persones del mateix sexe. Dos anys més tard, el 2007, la Comunitat Valenciana impulsa la Llei integral de reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere, i el 2008 s’hi suma la Llei valenciana d’igualtat de les persones LGBTIQ+. No serà fins al 2023 quan, a escala estatal, s’aprovi la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets LGBTIQ+.

El documental recupera la frase “los derechos se conquistan, se disfrutan y se defienden”. Aquesta afirmació convida a reflexionar sobre com els avenços aconseguits poden veure’s amenaçats davant l’augment de discursos d’odi a Europa i a Espanya, promoguts per moviments d’extrema dreta que qüestionen o intenten revertir aquests drets. Davant d’aquest context, quines creieu que són les lluites que encara cal afrontar per garantir un futur més lliure, divers i respectuós amb totes les identitats i orientacions?