Project Description
Vestido nuevo
Sergi Pérez, Espanya, 2008
13'
Castellà
No hi ha
Recomanada per a 1r cicle d'ESO
Aquesta és la història de Mario, un nen de vuit anys, que arriba a la seva classe vestit de nena. A partir d'aquí, entre la senyoreta Margarita, el director, el psicopedagog, el seu pare, Santos, i la seva gran amiga, Elena, pretendran saber el perquè de tal gesta. Mario no els ho posarà fàcil.
Aquesta és la història de Mario, un nen de vuit anys, que arriba a la seva classe vestit de nena. A partir d'aquí, entre la senyoreta Margarita, el director, el psicopedagog, el seu pare, Santos, i la seva gran amiga, Elena, pretendran saber el perquè de tal gesta. Mario no els ho posarà fàcil.
Què treballem?
Identificar els tòpics i rols de gènere que acompanyen els aprenentatges dels nens i nenes.
Destacar la importància dels imaginaris socials en la construcció de les identitats.
Analitzar la construcció de personatges allunyats d'estereotips.
Curtmetratge
GUIA DE DINAMITZACIÓ
El curt comença amb una escena en què veiem un infant llegint una redacció personal davant la resta de la classe, on explica que li agrada molt el carnestoltes perquè pot anar disfressat com ell vol. Aquesta decisió del director i del guió ens fa entendre que veurem una història explicada des del punt de vista d’aquest nen protagonista. Per què creieu que el director ens vol mostrar el punt de vista de l’infant i no el de la professora o el del pare?
El carnestoltes és una festa amb molta història que té un rerefons ritual molt alliberador: durant unes hores tothom pot ser el que vol. El dia de carnestoltes, les disfresses permeten un canvi d’identitat sense represàlies. Sent així, per què penseu que genera tanta incomoditat que el Mario arribi a l’escola amb un “vestit nou”? Semblaria que un carnestoltes és una ocasió festiva, per al joc i la diversió. Si és així, per què disfressar-se es torna un joc tan seriós i que fa enfadar tant a la professora i el pare? Es pot aprofitar per valorar els límits de la llibertat en funció dels prejudicis socials a partir de la frase de l’amiga: “no puedes vestirte como una niña, es ilegal”.
També podem pensar, conjuntament: que cal fer per erradicar l’homofòbia de l’escola? Què podem fer, individualment i col·lectivament?
