Xiao Xian

El director del curt, Jiajie Yu, explica en una entrevista (Verne, 2020) que l’actriu protagonista, Chacha Huang, “no hace de china, sino de un personaje que se llama Xiao Xian. Que da igual si es china o de qualquier parte del mundo. Lo que estás contando es una emoción, una historia. No importa la etiqueta racial del personaje.”

Valorar aquestes declaracions i interpretar-ne el significat. Què significa que la procedència de la protagonista no és rellevant? On queda situat, llavors, el pes del curtmetratge? Què és el que és rellevant? Més enllà de la racialització dels personatges femenins, quins elements del curt ens permeten referir-nos a una estètica o posada en escena oriental? (la utilització de versió original en mandarí, el disseny de certs vestuaris, l’ambientació del taller de costura, el mahjong, la decoració del restaurant, el karaoke, les referències a una tradició cinematogràfica xinesa, on tenen pes les subtileses, els silencis, etc.).

La llengua original de la pel·lícula és el mandarí, i en algunes ocasions es combina amb el castellà. Així i tot, un dels elements destacats del curtmetratge passa pel pes narratiu que tenen els silencis, més que les accions parlades. Assenyalar algunes escenes importants del procés d’autodescobriment de Xiao Xian, la protagonista, que ens apropen al seu conflicte. Quina ha sigut l’estratègia del director a l’hora de mostrar el lesbianisme de la protagonista? La subtilesa és un element diferencial d’aquest curt: com deduïm l’atracció de Xiao Xian cap a la seva amiga? Què canviaria si per exemple al taller hi hagués una bandera gai? Contrastar la construcció d’aquest personatge amb d’altres que protagonitzin pel·lícules on la protagonista sigui lesbiana.

La relació de la protagonista amb la mare s’explora a través dels encàrrecs d’aquesta al taller de costura. A partir del to i els diàlegs, podem intuir que la relació està molt basada en el respecte i l’obediència que Xiao Xian li té, fins que l’amiga arriba i li proposa trencar amb les normes. Què significa simbòlicament que esculli sortir de festa en lloc de quedar-se treballant al taller de costura? Com podem relacionar aquesta acció amb la vivència del lesbianisme de la protagonista?

Sovint sortir de l’armari davant la família pot ser un fet intens per por a la manca d’acceptació o de rebuig. Reflexionar sobre quines condicions creieu que s’han de donar per a què la persona que surt de l’armari pugui viure aquest procés acompanyada i sense patiments.
Com us imagineu la conversa entre la mare de Xiao Xian i ella? Quins consells donaríeu a les dues per encarar aquesta situació?

El final del curt és obert, és a dir, que no sabem com avança l’acció perquè ja hem comentat que és un metratge que les intuïcions i la subtilitat prenen més força que les obvietats. Tot i això, succeeix una acció que esbossa un futur esperançador per a la protagonista i el desig que sent per la seva amiga: quin és aquest moment? Com canviaria la vivència del lesbianisme de Xiao Xian si el director hagués suprimit aquest moment del guió? Quins indicadors tenim per poder parlar d’un final feliç, si és que considerem que n’hi ha? A raó d’aquest tancament, analitzar la part sonora del curt vinculada a les emocions que es volen transmetre a cada moment (no només la banda sonora, sinó també els efectes de so).