Yo soy una niña

 Yo soy una niña comença amb la veu en off d’una àvia que parla de la relació amb la seva néta, Elsa. A què fa referència el seu relat? En aquesta primera seqüència, es posa de manifest el conflicte en què es basa l’argument del curtmetratge però sobretot el punt de vista de la història. Per què creieu que el director va triar explicar l’experiència d’Elsa a través de la seva àvia? Reflexionar sobre la importància del suport familiar en processos de transició a la infància.

 Elsa, amb quatre anys, era un infant trist perquè tothom li deia que era un nen, tot i que ella afirmava que era una nena. L’àvia diu què hem d’escoltar als infants quan expressen el que volen. Ningú millor que ella per saber si és un nen o una nena, diu. Quins prejudicis creieu que tenen les persones grans i adultes sobre allò que expressen els nens i nenes? Més enllà de l’escolta, quines altres actituds cal tenir per atendre les necessitats i desitjos dels infants?

 En el curtmetratge s’associen diferents interessos i gustos a l’expressió de gènere d’Elsa, com per exemple la roba i les joguines. Entre tot el grup aula, llisteu quines característiques s’associen tradicionalment a la feminitat i a la masculinitat. Fer un debat sobre quines són les conseqüències d’aquesta diferenciació sobre els nostres comportaments.

 L’àvia fa referència a associacions que donen informació i suport a persones trans i famílies i que han estat clau en l’acompanyament d’Elsa: Crysallis i ALEGA de Santander. En petits grups, realitzar una guia de les associacions i entitats del vostre poble / ciutat que ofereixen recursos i suport en els processos de transició de gènere.