Glossari

Persones que senten atracció física, emocional i/o romàntica cap al gènere femení i masculí i d’altres, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera, al mateix nivell o amb la mateixa intensitat. Identificar-se com a bisexual no significa que les persones amb aquesta orientació sexual mantinguin relacions sexuals amb els diferents gèneres. De fet, com ocorre amb la resta d’orientacions sexuals, no cal que mantinguin cap mena d’encontre sexual per a identificar-se com a bisexuals.

El binarisme de gènere estableix categories excloents com home/dona i masculí/femení, amb les quals totes les persones han de ser classificades. Cada moment històric defineix les característiques de cadascuna de les categories. Dins d’aquesta visió limitant del món, quan una persona demostra una característica que no correspon amb la categoria de gènere que li ha estat assignada, es considera que hi ha una desviació que ha de ser corregida.

Dit de persones que s’identifiquen amb el sexe i gènere assignats en nèixer.

Cada classe social la composen conjunts de persones amb possibilitats similars o iguals d’accés a béns i serveis disponibles en el mercat. La societat de classes estableix una jerarquia entre persones. Les propietats, els ingressos, els recursos materials, les riqueses, pròpies i familiars, són font de privilegi i d’estatus social. D’aquesta manera, la capacitat econòmica i l’accés a recursos determina la posició social de les persones.

El terme en anglès es refereix a l’actitud de “creuar” la vestimenta amb la que està associada a l’altre gènere. Es fa servir en referència a persones (cross dressers) que sovint transformen el seu aspecte (roba, accessoris, maquillatge) per a canviar la seva expressió de gènere. Habitualment aquesta transformació es realitza en espais privats i/o en secret.

Sistema polític, econòmic i cultural basat en el domini i explotació d’un estat sobre un altre.

Pràctica per la qual un país amb poder polític i econòmic controla un altre i fa servir els seus recursos naturals i culturals par augmentar el seu poder i la seva riquesa.

Als anys 70, el metge Robert Fisk encunya el terme “disfòria de gènere” per a fer referència al malestar i l’ansietat produïts a causa de tenir un cos que no s’ajusta a la identitat de gènere que el binarisme de gènere li associa normativament. La disfòria de gènere, a més a més, és el diagnòstic que han de rebre les persones trans per a poder accedir a un tractament hormonal i a la cirurgia de reassignació de sexe –si ho desitgen–, i que va aparèixer per primera vegada a la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM).

Model de societat en què es reconeix, respecta i valora l’existència i presència en el mateix territori de persones i grups socials de diferents orígens i manifestacions culturals.

Conjunt d’idees construïdes a partir de normes culturals preestablertes que poden esdevenir, a ulls d’un grup o d’una societat, el model de comportament desitjable perquè els seus membres siguin acceptats o acceptades.

Forma amb què cada persona expressa el seu gènere a través de l’aspecte, els gustos, el comportament i l’aspecte. Es refereix a com ens expressem i a com som percebuts/ percebudes pels altres. Existeix l’expressió de gènere masculina, l’expressió de gènere femenina i les expressions de gènere andrògines. És important desvincular les nostres idees sobre l’expressió de gènere de les que fan referència a la identitat de gènere, donat que moltes persones no s’ajusten a les rígides expectatives socials.

Moviments socials i polítics que s’organitzen a partir de la presa de consciència de les discriminacions i desigualtats que pateixen les dones en el patriarcat. Històricament, les mobilitzacions feministes han estat protagonitzades per les dones, però en els últims anys, diferents corrents (com per exemple el transfeminisme) han reivindicat la importància de teixir aliances amb altres identitats de gènere i sexuals que també pateixen diferents opressions i discriminacions com a conseqüència del sistema patriarcal dominant. Les lluites feministes reivindiquen transformacions socials basades en valors com el respecte, la diversitat i la solidaritat.

La feminitat és una construcció cultural. Fa referència a l’aprenentatge al llarg de la vida de diferents característiques relacionades amb el comportament, l’aspecte, els gustos, les necessitats, etc. Està formada per un conjunt de creences sobre allò que s’ha de ser i sobre allò que no s’ha de ser. En una societat patriarcal la feminitat s’associa a característiques i rols en situació de menys poder en relació amb el que és masculí.

Categoria social definida per una sèrie de característiques que s’assigna a les persones quan neixen, en funció del seu sexe biològic conegut. Aquestes característiques defineixen rols, qualitats, comportaments, gustos o desitjos, entre d’altres, i varien segons el context històric, cultural, social i polític. Per això el gènere s’entén com una construcció social i no com una noció essencialista vinculada al sexe biològic. El gènere s’aprèn i s’assimila amb la socialització en un procés que es dóna al llarg de la vida.

Dit de les persones que no s’identifiquen amb el gènere masculí ni amb el femení, que viuen i senten el seu gènere de manera fluïda (en oposició a la rigidesa de les categories de gènere binàries).

Identificació portada a terme per la pròpia persona en relació amb el seu gènere, feta amb independència dels genitals amb què hagi nascut.

Teoria que proposa considerar diferents categories de discriminació social i cultural que interactuen en nivells simultanis i contribueixen a generar desigualtats socials de manera sistemàtica. El feminisme interseccional vol visibilitzar que les dones, a més del gènere, poden patir altres tipus d’opressions: per qüestions d’ètnia, raça, diversitat sexual, classe social, diversitat funcional, religió, casta, edat, nacionalitat, aparença o llengua, entre d’altres. La interseccionalitat planteja que no existeixen jerarquies entre les diferents opressions i que una mateixa persona pot estar travessada per diferents discriminacions.

Fa referència a persones amb característiques físiques i biològiques dels dos sexes. La intersexualitat és una categoria relacionada amb el sexe biològic, i no amb el gènere. Existeixen diverses variacions genètiques, hormonals o anatòmiques en el sexe intersexual.

L’heteronorma fa referència al sistema social, polític i econòmic que imposa que l’única for­ma acceptable i normal d’expressió dels desitjos sexuals és l’heterosexualitat. Aquesta creença as­sumeix que allò masculí i allò femení és complementari i que les relacions afectives i sexuals s’han d’establir entre persones que corresponguin a aquest binomi, discriminant a totes les persones que no encaixin amb aquesta norma.

Fa referència a les dones homosexuals, o sigui, a les dones que senten atracció física i emocional per altres dones i amb qui desitgen viure relacions eròtiques i afectives.
La paraula lesbiana té el seu origen en el nom de l’illa grega de Lesbos, on en el segle 5 aC. va viure la poeta Safo. La seva literatura es va centrar en la bellesa de les dones i en la proclamació del seu amor per elles.

Acrònim usat per “Lesbiana, Gai, Bisexual, Trans, Intersexual”. A vegades inclou altres identitats: LGTBIQ, LGTB+, etc. Es defineix com un col·lectiu que agrupa orientacions afectivosexuals i identitats de gènere que no segueixen el mandat cis heteronormatiu de ser i relacionar-se socialment amb el món. Això implica una enorme diversitat de realitats dissidents de la norma i, per tant, necessitats molt dispars.

Normes que es transmeten en l’educació i en el procés de socialització de les persones i que atribueixen una sèrie de rols diferenciats als nois i a les noies, als homes i a les dones. Així mateix, determinen com han de ser les seves relacions i com han de ser els seus comportaments per a complir amb les expectatives socials.

La masculinitat és una construcció cultural. Fa referència a l’aprenentatge al llarg de la vida de diferents característiques, com el comportament, aspecte, gustos, necessitats, etc. Està formada per un conjunt de creences sobre allò que s’ha de ser i sobre allò que no s’ha de ser. En una societat patriarcal la masculinitat està associada al domini en les relacions de gènere.

Abarca totes les identitats que no encaixen dins del binomi homes i dones. Fa referència a la identitat de gènere, però no a la identitat sexual.

Sistema social, polític i cultural que justifica i promou la superioritat dels homes vers les dones i altres identitats de gènere. Dóna la màxima importància al rol dominant dels homes en tots els àmbits de la societat i estableix la norma que les relacions afectives i sexuals s’han d’establir entre un home i una dona.

És la creença en la superioritat inherent d’una raça per damunt de les altres, i en conseqüència, el dret d’aquesta a dominar-les. Té lloc quan un grup dominant de persones té l’objectiu d’apoderar-se, estabilitzar i ampliar el seu poder mitjançant a través de la construcció d’una alteritat, diferent d’un mateix i a la seva societat. Es manifesta en forma de prejudicis, discriminacions, ofenses, agressions i violència. Així mateix, el concepte de “raça” és una construcció social, política i cultural.

Sistema de valors que es fonamenta en una cultura que diferencia els sexes i els jerarquitza, tot justificant unes normes de comportament assignades segons aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones. Les conductes sexistes, que promouen una supervaloració del que és masculí en contraposició a una menysvaloració del que és femení, són difícils de detectar perquè encara ara estan molt arrelades a la societat i tenen lloc de manera quotidiana.

Persones que viuen i o senten una identitat de gènere diferent de l’assignada en néixer i/o que la seva expressió de gènere no encaixa en els estereotips culturals.

Persones que es canvien la seva aparença física amb vestimenta, maquillatge i accessoris associats al gènere oposat per motius artístics.

El període de temps durant el qual una persona viu la transformació de gènere cap a la identitat de gènere amb la qual s’identifica. La transició pot passar per canviar-se el nom, prendre hormones, sotmetre-se’n a cirurgies en el pit, genitals o cirurgia plàstica, canviar els documents legals perquè consti el seu canvi de nom, aspecte i identitat. No totes les persones que s’identifiquen com a trans viuen aquest procés ni de la mateixa manera.

Persona que canvia el seu comportament i el seu aspecte amb elements que tradicionalment s’associen amb el gènere oposat, però que no necessàriament s’identifica amb aquest gènere.

Representació de les persones en la seva diversitat, en termes de gènere, cultura, opció religiosa, opció sexual, etc. Reconeixement del seu dret a ser escoltades, a reconèixer la seva existència, amb dignitat. És important perquè la societat conegui les seves necessitats, desitjos i problemes específics i que així hi hagi més sensibilitat i menys discriminació.