Howl


Howl

Jeffrey Friedman i Rob Epstein, Estats Units, 2010. 83 minuts.

Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius

Howl és un biopic del poeta Allen Ginsberg, una de les icones de la generació beat i els hippies. El títol correspon a un dels seus textos més coneguts i la pel·lícula narra tres històries entrecreuades: el judici per obscenitat al qual va enfrontar-se el 1957, el testimoni i reflexions de l’artista i la representació a l’escrit de Ginsberg.

Proposta d’activitats i orientacions pedagògiques

Δ Howl mostra fragments de la vida d’Allen Ginsberg, un poeta clau per a la Renaixença de San Francisco (San Francisco Renaissance), un moviment artístic, especialment poètic, dels anys 50. Investigar la vida, pensament i obra de Ginsberg i la seva aportació en aquest context cultural.

Alhora, la lectura del seu poema Howl, que dona nom a la pel·lícula, a l’anomenada Six Gallery reading (1955) es considera una de les primeres manifestacions públiques de la generació beat. Completar el context cultural anterior amb una petita recerca sobre aquest esdeveniment i el moviment beat. Observar quines preocupacions i voluntats mouen els integrants d’aquesta generació i quins valors reivindiquen.

Δ Un altre esdeveniment important representat a la pel·lícula és el judici de Lawrence Ferlinghetti, editor, per la presumpta obscenitat del llibre Howl and Other Poems. Identificar quins arguments utilitza la crítica literària per defensar el que consideren una obra d’art i, així, rebatre les raons de l’acusació.

Aquest judici condueix al debat sobre la censura, la llibertat d’expressió i el paper de l’art. Valorar els temes pels quals s’acusa el poema Howl de ser obscè i debatre si s’haurien d’excloure de les manifestacions artístiques. Ampliar la reflexió a altres temes polèmics: l’art pot parlar de tot o té límits? Hauria de tenir-ne? Considerar el rol de l’art com a agent del canvi social i la possible necessitat de ser controvertit per sacsejar el pensament. Per fer-ho, investigar obres d’art que hagin estat censurades al llarg de la història (així com en l’actualitat) i analitzar-ne els motius.

Δ La pel·lícula utilitza diverses tècniques i recursos cinematogràfiques per a la narració de la història. Identificar-los i determinar en quins moments s’usen i amb quina finalitat.

Una de les més sorprenents és la representació de parts del poema mitjançant l’animació. Observar de quina manera es tradueixen visualment i sonorament els versos de Ginsberg: la música i els sons escollits, el tipus d’imatges, els recursos visuals, el muntatge… Proposar un procés d’interpretació audiovisual del fragment d’un poema (Howl o un altre) mitjançant l’elaboració d’un storyboard.

Tràiler