Las ventanas abiertas

 Les quatre protagonistes van adonar-se que se sentien atretes per les dones en moments i de maneres diferents. Comparar la seva vivència d’aquest moment i observar quins són els diversos sentiments o sensacions que s’entreveuen en les seves explicacions o la manera com narren les seves experiències.

 Al llarg del documental es destaquen dues característiques clau comunes en les quatre dones i que, alhora, qüestionen part dels fonaments socials. D’una banda, el fet que siguin lesbianes i, per tant, es pugui entendre la dona com un ésser sexual més enllà del seu antic rol en la satisfacció d’un home. Debatre si en l’entorn proper encara es pot observar la consideració de la dona com un ésser no sexual: es considera que pot portar la iniciativa a l’hora de lligar o tenir relacions sexuals? En les pel·lícules o llibres trobem personatges femenins que expressin el seu desig sexual? Si és així, com ho fan? Analitzar si, en cas que els personatges femenins expressin el seu desig sexual, aquesta explicitació té repercussions positives o negatives en el relat.

D’altra banda, comparteixen la seva edat avançada en una societat en què la joventut és un valor molt preuat. Observar la presència de persones grans en els anuncis publicitaris: és freqüent? En quin tipus d’anuncis apareixen? Quins productes anuncien? Identificar quines imatges i eslògans usats en la publicitat evidencien aquesta recerca de la joventut com a un objectiu a aconseguir, com a un sinònim de bellesa.

Alhora, en el documental es relaciona aquesta visió negativa de la vellesa amb la sexualitat: sorprèn pensar que el sexe no és quelcom exclusiu de la joventut? Es reflecteix el seu dret a la sexualitat en pel·lícules i sèries? Tornant a la publicitat, comparar el tractament dels anuncis de productes sexuals dirigits a joves i els dirigits a persones de més avançada edat: quins canvis es poden observar en el tipus d’imatges, situacions, ritme de la música…? Quins aspectes es destaquen del producte en cada cas? Quina idea de la sexualitat ens transmeten?

 En diversos moments del documental es parla de sentir-se diferent i d’amagar-se o tenir por de ser rebutjat. Recordar algun moment en què s’hagi experimentat aquesta sensació i enumerar les emocions que provocava la situació. Imaginar de quina manera les persones que en aquell moment es trobaven al voltant podien haver afavorit a reduir aquest sentiment de diferència. De quina manera es podrien traslladar aquestes idees a la manera de relacionar-nos amb els companys de classe o l’institut? Podríem canviar alguns aspectes per afavorir un ambient més inclusiu?

 Un altre tema clau en el documental és la visibilitat del lesbianisme. En aquest sentit, Boti García relata un exercici que va dur a la pràctica amb un grup jove de lesbianes. Dur a terme l’activitat que proposa: fer una llista de personatges famosos gais i, a part, lesbianes. Els resultats de la classe encaixen amb la situació que explica Boti García? Per què creieu que és així?

Considerar de quina manera es podria donar visibilitat a les lesbianes sense que, alhora, suposi una estigmatització o estereotipació del col·lectiu. De quina manera proposen fer-ho les protagonistes del documental? Quines són les seves reivindicacions?

 Empar Pineda explica la desorientació que li suposava no poder posar nom a la seva orientació sexual i, per contra, el sentiment d’identificació que va sentir quan va conèixer el terme “lesbiana”. Valorar la necessitat de poder identificar i anomenar allò que un sent o viu i contraposar-la a les conseqüències que pot tenir aquesta constant categorització de la realitat (etiquetes, estereotips, prejudicis…).

A les xarxes socials, l’ús d’etiquetes és un recurs constant que ajuda a estructurar els continguts i a guiar els motors de cerca. Observeu algun aspecte negatiu en aquest sistema? Imaginar que no es recorda el nom d’un personatge mediàtic que és homosexual i es vol buscar el seu nom a través de la xarxa: quines paraules clau faríeu servir? Seria la seva orientació un dels descriptors que inclouríeu al cercador? Valorar la rellevància de les paraules clau o hashtags que es fan servir i si aquestes reflecteixen una manera de pensar o es corresponen a una necessitat organitzativa.