Ocaña, retrato intermitente

Aquest documental se centra en la figura de José Pérez Ocaña, qui explica la seva forma d’entendre la seva vida i accions així com el moment històric en què viu o la religió, entre d’altres. Valorar de quina manera l’entrevista que es mostra en el documental permet un acostament a la figura d’Ocaña i ajuda a entendre la seva mirada. Observar com hi influeix el tipus de preguntes que se li fan i també la manera de ser de l’entrevistat.

A través del retrat d’Ocaña, el documental ens apropa al context de la Barcelona dels anys setanta. Investigar què caracteritza aquest moment històric i quina era la situació social dels homosexuals (cal tenir en compte que la llei de perillositat social encara era vigent). Tot seguit, fer una recerca sobre quins canvis es produeixen amb la fi de la dictadura franquista i com afavoreixen l’inici d’un cert alliberament (moviment underground, relaxació de la censura, etc.).

En el cas del cinema, els finals dels anys setanta suposen un gir per a la representació dels homosexuals. Concretament, el 1978 s’estrenen diverses pel·lícules de temàtica gai, entre les quals aquest documental de Ventura Pons i El diputado (Eloy de la Iglesia), Un hombre llamado Flor de Otoño (Pedro Olea) o Emmanuelle y Carol (Ignacio F. Iquino), entre d’altres. Valorar per què l’any 1978 pot ser una data clau per a l’inici d’un canvi de perspectiva. Buscar aquestes i altres pel·lícules estrenades a finals dels setanta i principis dels vuitanta i observar de quins canvis proposen en la representació del col·lectiu homosexual al cinema respecte obres anteriors.

Algunes reflexions d’Ocaña es vinculen amb les convencions socials. En aquest sentit, les seves idees i accions qüestionen aquestes convencions i se sobreposen a la repressió sexual del seu context. Observar quines són aquestes “normes socials” que l’artista transgredeix i de quina manera influeixen en el seu entorn (tant en el sector artístic i cultural com en el públic general de Barcelona). Cal tenir en compte que allò acceptat i/o considerat “normal” depèn del context específic, en aquest cas el final de la dictadura franquista. Valorar què passaria si Ocaña actués en l’actualitat: creieu que les seves performances seguirien sorprenent o incomodant?

Ocaña afirma que es transvesteix perquè li agrada provocar. Amb aquesta acció, el seu aspecte trenca amb la imatge tradicionalment associada a la masculinitat. Identificar quins són aquells elements (peces de roba, valors, actituds, gustos…) generalment associats a la masculinitat i buscar artistes o altres figures públiques que hagin subvertit aquest arquetip (per exemple Andy Warhol, David Bowie, Iggy Pop o Eddie Izzard). Proposar el mateix procés amb la feminitat (podem trobar exemples com Claude Cahun, Coco Chanel, Tilda Swinton o Ellen DeGeneres). Quina repercussió creieu que té que es tracti de persones de l’esfera pública?

La filòsofa Judith Butler proposa l’any 1988 la teoria de la performativitat del gènere, segons la qual la identitat no es  basa en la biologia sinó en els rols que assumim socialment. Dècades abans, la filòsofa francesa Simone de Beauvoir diu que «No es neix dona, una arriba a ser-ho». D’aquesta manera, allò masculí i allò femení són conceptes, identitats, construïts socialment. Investigar aquesta teoria i considerar de quina manera s’oposa als rols, jerarquies i arquetips tradicionals. Estendre la recerca a altres conceptes de la teoria de gènere com queer o genderfluid i debatre de quina manera aquestes concepcions del gènere poden afavorir una construcció més lliure de la pròpia identitat.