Pride


Pride

Matthew Warchus, Regne Unit, 2014. 120 minuts.

Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius

L’estiu de 1984, mentre Margaret Thatcher és primera ministra britànica, el Sindicat Nacional de Miners (NUM) convoca una vaga. En aquest context, un grup de lesbianes i gais es dedica a recaptar fons per ajudar a les famílies dels treballadors durant una manifestació de l’Orgull Gai. Com que el sindicat no accepta els seus diners, el grup decideix dur les donacions directament a un poble miner de Gal·les. D’aquesta manera, comença una història basada en fets reals sobre dues comunitats que cooperen per a una causa comuna.

Proposta d’activitats i orientacions pedagògiques

Δ Pride és una pel·lícula basada en fets reals. Investigar el context històric i social de les vagues mineres de l’any 1984 i el grup d’activistes protagonista, Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM). La recerca es pot ampliar altres personatges com Hefina Headon, activista pels drets humans, o Siân James, diputada del parlament en representació del Partit Laborista gal·lès.

Δ Aquesta pel·lícula s’emmarca en els moviments de reivindicació dels drets dels homosexuals i d’oposició a l’anomenada Section 28, una de les grans fites al Regne Unit per al moviment LGBTI. Buscar informació sobre la Secció 28, esmena originada en la dècada de 1980, sota el govern de Margaret Thatcher i sobre les lluites del moviment gai i lèsbic anglès per a revocar-la. Investigar altres moviments socials que hagin contribuït a fer pressió sobre polítiques injustes. Es pot partir d’exemples actuals i propers (com la vaga educativa del 26-F o el moviment del 15-M) o bé buscar exemples històrics (com la vaga general de 1988).

Δ Un tema clau per al desenvolupament de la pel·lícula és el xoc entre dos mons: el dels activistes homosexuals de Londres i el dels miners gal·lesos. Valorar quines són les seves diferències i prejudicis inicials i de quina manera aconsegueixen sobreposar-s’hi. Reflexionar sobre conceptes com la unió, l’empatia, la companyonia o la solidaritat i de quina manera afavoreixen les relacions humanes i contribueixen en l’organització de moviments socials o d’oposició.

En aquest contacte entre dues comunitats diferents, es produeix un intercanvi enriquidor: els personatges es nodreixen de les idees compartides i descobreixen altres maneres de veure la realitat. Observar en quins aspectes es produeix aquest intercanvi i de quina manera fa créixer els personatges. Valorar l’evolució de les dones i homes del pobles gal·lès envers les idees dels col·lectiu londinenc contemplant els prejudicis i recel inicials i la posterior obertura, curiositat i ruptura d’idees preconcebudes (com que els homes no ballen, que el sexe és cosa d’homes o que l’homosexualitat és una perversió).

Tràiler