Besar-te com un home

El curtmetratge parteix de la idea de comparar una mateixa vivència, uns petons entre homes dins d’una producció audiovisual, separats per un lapse de vint anys. Aquesta comparació el director la fa de dues maneres: mostrant el metratge de les dues produccions i conversant amb els protagonistes de la que és més recent, per saber com han viscut aquesta escena. Si prenem les imatges, quines diferències hi trobem? Tal com diuen els subtítols, les coses estan més clares amb l’arribada del segle XXI o no? Quina creieu que és l’opinió del director?

La part de l’entrevista a Àlex Monner i Igor Szpakowski, és el gruix més gran d’aquest curtmetratge. Com van viure ells la filmació d’aquesta escena? Vincular les dificultats, els reptes i les pors, si en van tenir, al fet que l’escena dels petons fos amb un altre home i no amb una dona. Relacionar aquests fets amb els mandats de la masculinitat, amb relació a la virilitat i la norma heterosexual.

L’atmosfera de la pel·lícula és distesa perquè així ho és la relació entre els dos protagonistes, marcada per una complicitat que es veu en les preses descartades. Identificar per quins motius van ser descartades pel llargmetratge original i per què en aquest curt la seva utilització resulta tan pertinent.

La importància de referents positius en l’audiovisual, com les parelles homosexuals o les identitats dissidents, és important perquè contribueix a la creació d’imaginaris més diversos i normalitza la riquesa de la societat. Llistar un conjunt de sèries o pel·lícules que presentin personatges transgressors amb les orientacions sexuals i/o les identitats de gènere, començant per les produccions del nostre país, per veure si la indústria contribueix a normalitzar aquestes realitats. Què passaria si no existissin aquestes produccions?