Shiva Baby

El film no planteja una sortida de l’armari com a descobriment de la bisexualitat, sinó que aquesta orientació és intrínseca en el personatge protagonista, a diferència d’altres sèries on el punt de vista és des de l’autoexploració o des de la incomoditat. La mare de la protagonista li diu a la seva filla que creu que les persones bisexuals només experimenten i que espera que trobi un bon home per enamorar-se i formar una família.

Pensar en la representació de la bisexualitat. Quines altres pel·lícules o sèries inclouen personatges bisexuals? Com sabem que ho són, i com es representen? Proposar fer un mural amb impressions de fotogrames d’aquests personatges per generar un imaginari sobre la representació: són protagonistes? La seva identitat és central, en la construcció del personatge? Sabem que són bi perquè ho expliciten, perquè se sobreentén, perquè hi ha la possibilitat? Amb quins reptes es troben?

Danielle, la protagonista, vol estudiar arts i humanitats, és jueva, vegetariana, bisexual, es dedica a fer de cangur i al treball sexual i viu a casa els seus pares. El seu personatge s’allunya de la idea de feminitat normativa en diferents aspectes, sobretot al voltant de les expectatives socials i familiars. Imaginar la conversa entre Maia i Danielle, que es retroben a la Shiva, un cop veiem el gest de complicitat del final, quan s’agafen la mà de camí a casa. Escriure el guió d’una escena per simular l’impacte en la protagonista d’aquesta cerimònia on coincideixen dos vincles afectius i sexuals importants per ella, i així donar continuïtat al final obert que planteja la directora.

El to dramàtic de la pel·lícula oscil·la, però en general creix a mesura que les hores a la Shiva se succeeixen. L’escena al sofà amb tres personatges i Danielle en conversa es mostra des del punt de vista d’ella, amb la voluntat de connectar amb el seu moment emocional. En una entrevista, l’actriu explica que l’objectiu era transmetre al públic aquest nervi i neguit, perquè creu que ser una noia jove en un context on se senten pressions des de diversos àmbits (família, amics, societat) pot resultar angoixant i li pot ser difícil desmarcar-se de les expectatives alienes. Com creieu que la directora ha aconseguit transmetre aquesta sensació, més enllà de la narrativa? Quins aspectes del llenguatge audiovisual ens transmeten aquesta informació (tipus de plans, enquadraments, moviment de càmera, tractament sonor, etc.)?

Com a bona part de les representacions sexuals dissidents, durant força temps les de les persones bisexuals han patit un viatge a les pantalles que va des de la burla fins a la criminalització o al menyspreu. La representació associada a la fluïdesa sexual, a voltes, ha servit per justificar en algunes trames argumentals la fluïdesa moral de qui l’encarna, com veiem en un dels primers personatges bi protagonistes, Catherine Tramell a Instinto Básico (Paul Verhoeven, 1992), on l’avidesa de poder i de sexe reforcen la idea de ser insaciable. Compartir referents bisexuals de dins o fora del món del cinema, que han contribuït amb les seves sortides de l’armari a trencar l’estigma sobre aquesta orientació.