Genderation

Monika Treut s’apropa als seus amics i amigues trans a qui va filmar 20 anys abans des de la curiositat de veure la petjada dels processos d’envelliment en la configuració de les identitats. Per fer-ho, combina imatges d’arxiu antigues i un fil conductor de veu en of, contrastades amb entrevistes realitzades al present. Com han millorat en dues dècades les condicions de vida d’aquesta comunitat? Quins retrocessos han sofert? Vincular les seves preocupacions i els drets retallats al mandat de Donald Trump i les seves polítiques conservadores de dretes. Com es pot relacionar el context que s’aborda a la pel·lícula dels Estats Units amb el que pot viure, o viu, Europa?

Annie Sprinkle posa sobre la taula la necessitat de sacsejar el concepte de sexualitat tal com es coneix avui dia, construït al voltant de certes normes o estereotips, per poder vincular-la també a vivències de les persones menopàusiques, preses o amb càncer, i aconseguir una sexualitat que transcendeixi el cos, connectada amb la natura i l’univers. Fer una pluja d’idees de quins conceptes s’associen a la sexualitat, per separar-los després en quins són limitants o negatius, i per a quines persones, i l’impacte que poden tenir en la vivència del gaudi i el plaer. Per fer-ho, tenir en compte diferents grups de població com adolescents, persones grans, dones, homes, etc. De quina manera el documental contribueix a fer trontollar el paraigua de les sexualitats?

La pel·lícula aborda problemàtiques contemporànies com és la gentrificació, el procés de transformació urbana que té lloc per la revalorització de certes zones d’una ciutat, i la substitució d’una població que hi resideix, per una de classe més alta. A Genderation ho veiem a la ciutat de San Francisco a causa de les empreses tecnològiques, i és un fenomen que també es relaciona amb l’especulació immobiliària i el turisme a molts altres llocs del món, com Barcelona, Venècia, Berlin o Porto.

Crear col·lectivament una peça audiovisual breu en forma de vídeo-assaig o documental al voltant d’aquest concepte, com afecta els barris, la conseqüència en el cost de la vida de les veïnes i veïns, les causes i com s’organitza la gent per fer-hi front.

La ciutat de San Francisco als anys noranta oferia un escenari transformador per a qüestionar la rigidesa del gènere i les sexualitats normatives a través de l’art, la cultura i l’activisme LGTBI+. En una altra dimensió, la “movida madrilenya” al nostre país va significar un moment cultural d’obertura després del Franquisme, on es van trencar convencions socials sobre la música, el cinema, l’oci i inclús la sexualitat i el gènere. Fer una recerca sobre les aportacions d’alguna de les figures clau, com la cantant Alaska, la fotògrafa Ouka Leele, el cineasta Pedro Almodóvar o el fotògraf Antonio Suárez, per traçar el recorregut d’un moment fonamental de la Transició espanyola.