Quiero ser como Beckham


Quiero ser como Beckham

(Bend it like Beckham)

Gurinder Chadha, Regne Unit, 2002. 112 minuts.

Recomanada per a ESO, batxillerat i cicles formatius

La Jess, una noia d’origen pakistanès, viu sota les pressions de la seva família, que pretén que continuï les tradicions i trobi un bon marit. Però ella té un altre somni: vol ser una gran jugadora de futbol. Gràcies al suport de la seva amiga Jules aconseguirà entrar en un equip femení i jugar en competicions. Aquest fet genera un greu enfrontament familiar, perquè consideren que una noia hindú no pot practicar aquest esport.

Proposta d’activitats i orientacions pedagògiques

Δ Valorar la caracterització i representació de les dues protagonistes. Les anomenaríeu heroïnes? Recordeu alguna altra pel·lícula on les protagonistes siguin noies? En aquestes altres pel·lícules, quins eren els seus conflictes o preocupacions? Valorar conjuntament com la directora ha volgut representar-les.

Darrerament, en alguns contextos s’ha utilitzat el test de Bechdel com un primer indicador sobre la visibilitat de les dones en les pel·lícules. Investigar què és, quins requisits han de complir les pel·lícules per aprovar-lo i comprovar si les darreres pel·lícules que s’han vist, les que es recorden de la infantesa i/o les que estan en cartellera passarien aquest test.

Δ Les famílies de les protagonistes s’oposen al seu desig de jugar a futbol: analitzar els seus motius i els arguments que utilitzen. Reflexionar sobre la influència dels prejudicis socials i els estereotips que regulen la construcció de gènere en les decisions de cadascuna de les famílies.

Δ Considerar el paper que juguen els estereotips en les expectatives del que volem arribar a ser o allò que volem aconseguir. Per fer-ho, proposar que cada alumne/a recordi què volia ser quan era més petit i expliqui quins són els seus objectius actuals per, posteriorment, comparar les respostes segons diversos criteris (gènere, cultura, religió…). També es pot fer realitzant enquestes per obtenir dades més diverses i poder tractar la informació de forma més objectiva.

Δ Sovint, els mitjans de comunicació construeixen una imatge determinada dels i les esportistes, destacant diferents aspectes de la seva vida o personalitat segons si són homes o dones. Comparar el tractament de diferents esportistes d’elit per part dels mitjans de comunicació segons el seu gènere: buscar campanyes publicitàries o anuncis protagonitzats per esportistes. Hi ha diferència en el tipus de producte que patrocinen? I en l’esport que practiquen? Quin tipus d’imatges s’han fet servir en cada cas? Traslladar l’anàlisi a la premsa: comparar els titulars de notícies, adjectius usats o tipus de preguntes que es fan segons si l’esportista és un home o una dona.

Tràiler