Project Description

Júpiter i Mart

Carla Subirana, Espanya, 2016

Recomanada per a ESO

A partir d'aquests dos planetes brillants, la Bruna i en Josep parlen de les seves famílies, formades per dues mares.

A partir d'aquests dos planetes brillants, la Bruna i en Josep parlen de les seves famílies, formades per dues mares.

Què treballem?

Realçar el documental com a eina per conèixer altres realitats familiars.

Visibilitzar experiències adolescents: de la "sortida de l'armari" a la llibertat afectiva i sexual.

Difondre narratives documentals construïdes a partir del punt de vista de noies i nois.

Curtmetratge

GUIA DE DINAMITZACIÓ

L’inici del curt mostra una escena amb uns personatges que, si bé no tornen a aparèixer més endavant, fan la funció per desvetllar el tema central de Júpiter i Mart, jugant amb cert efecte sorpresa. Quin és aquest tema i com se’ns desvetlla als espectadors i espectadores en aquests primers minuts? Quin és l’efecte sorpresa? A banda de les imatges, considereu també esmentar el paper cabdal de la veu en off en aquesta primera escena.

La Bruna, una de les dues protagonistes, esmenta que algunes persones es refereixen a una de les seves dues mares com una “mama de plàstic”, relacionat amb un suposat buit de la figura paternal. Quina connotació té aquesta expressió i per què creieu que la gent fa aquest tipus de comentaris? Quin és l’argumentari de la Bruna quan tenen lloc? Valorar quins sentiments i quines emocions podrien aflorar si algú qüestionés la vostra família, com sovint li succeeix a la protagonista.

En un moment, en Josep fa menció del terme normal i seguidament la Bruna utilitza la metàfora que els fills i filles de mares lesbianes són considerats marcians. Com es relaciona això amb el títol de la peça?
Buscar el significat del terme normal i reflexionar sobre les connotacions que pot tenir aquesta definició en un adolescent com la Bruna o en Josep, amb models familiars diversos, i després contrastar-ho amb la vostra situació particular. Qui és normal? Amb relació a què?

La Bruna parla de la ciutat vinculada a l’anonimat i el poble com l’entorn més tancat on la pressió social és més forta. Què pot aportar de positiu l’anonimat en una situació com la seva i la de la seva família? Per què parla del poble com un entorn tancat? Esteu d’acord amb aquestes afirmacions? Debatre-ho conjuntament.