Slow

La directora de la pel·lícula, Marija Kavtaradze, va decidir anomenar la pel·lícula Slow en honor a una cançó de Leonard Cohen, que diu el següent:

I'm slowing down the tune (Estic frenant la melodía)
I never liked it fast (Mai em va agradar ràpid)
You want to get there son (Tu vols arribar d’hora)
I want to get there last (Jo vull arribar l’últim)
It's not because I'm old (No és perquè sigui vell)
It’s not the life I led (No és la vida que porto)
I always liked it slow (Sempre em va agradar lent)

A partir de la cançó de Cohen, que inspira el títol, reflexionar sobre què significa “anar a poc a poc” en el context de la pel·lícula: quin valor té la lentitud en la construcció dels vincles? Com el ritme pausat de la relació entre l’Elena i en Dovydas ens convida a pensar el cos i la comunicació des d’una lloc diferent a l’habitual? És a dir, no des de la pressa ni l’expectativa de resultats immediats, sinó des de l’escolta atenta i una mirada oberta i respectuosa amb els ritmes propis i aliens.

Identificar en petits grups moments de la pel·lícula on la lentitud o l’escolta profunda esdevenen una forma d’intimitat o de resistència a la immediatesa i a la urgència constant.

L'activista asexual Olivia Ávila Ruiz i la periodista Andrea Proenza parlen, en una publicació d’Instagram, sobre el paper de les sexualitats en com es relacionen les persones avui en dia, on el sexe pren un rol força central. A la publicació, indaguen en l’anàlisi relacional entre un personatge masculí asexual i un personatge femení alosexual , i reflexionen sobre les relacions romàntiques sense sexe. Posar en comú com la pel·lícula qüestiona el paper que pren la sexualitat en les relacions afectives dins d’una societat hipersexualitzada. Quins valors, expectatives i prejudicis s’activen davant d’una relació que desafia el model de parella tradicional monògam i sexualment actiu? Com es representa a la pel·lícula la masculinitat asexual i la feminitat vinculada al desig? Quines formes de connexió emocional apareixen? Hi ha espai per a la comunicació, la cura i la intimitat més enllà del sexe? Quines altres maneres d’estimar i relacionar-se proposa la pel·lícula? Es mostra l’amor sense sexe com una manca o com una possibilitat diferent però igualment plena?

Slow qüestiona el mite del “fracàs amorós” i el model de parella tradicional. La pel·lícula reivindica que una relació pot tenir valor encara que no es construeixi sobre la permanència o el sexe. En aquest sentit, obre la possibilitat de pensar els vincles afectius com a experiències transformadores i no com a projectes que només s’entenen a través de la durada o l’èxit. En un moment de la pel·lícula, Elena i Dovydas es separen. La pel·lícula mostra aquest moment amb un ritme pausat i silencis que reforcen la intimitat i la connexió entre protagonistes. Les mirades, els gestos i l’espai buit que els envolta transmeten tristesa, però també respecte i afecte mutu. Aquest fet convida a reflexionar sobre com el guió i la construcció dels personatges desafien la idea de final feliç tradicional.

Indaga en com els elements visuals —com la composició del pla, els silencis i la posició física dels personatges— representen aquesta separació i analitzar com el guió i la construcció dels personatges desafien la idea de final feliç. Quina lectura podem fer  de la separació entre l’Elena i en Dovydas? Què ens diu Slow sobre què vol dir estimar i què significa “funcionar” dins d’una relació?

En una de les escenes centrals de Slow, els dos protagonistes es troben sols en un espai íntim, mirant-se, parlant poc i movent-se lentament. La càmera s’hi deté amb calma, captant gestos subtils, mirades i petits moviments que revelen connexió i afecte. No hi ha sexe ni contacte físic explícit, però la proximitat i les expressions dels personatges transmeten desig i intimitat de manera profunda i pausada. En aquesta escena, la càmera observa amb silenci la relació entre els personatges protagonistes, fugint d’un relat on el sexe és l’element central de la relació romàntica. Analitzar com la directora empra la lentitud, la gestualitat i el silenci per construir intimitat i expressar desig sense la necessitat de recórrer al contacte físic. Reflexionar sobre com aquesta tria subverteix els codis habituals del relat romàntic al cinema. Debatre conjuntament sobre quin imaginari de l’amor proposa la pel·lícula. Com canvia la nostra percepció del que és “romàntic” o “eròtic” quan el desig no passa pel sexe?