Project Description
Arreta
María Zafra i Raquel Marques, Espanya, 2016
- 60'
- Castellà i català
Recomanada per a 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius
Després de viure un càncer de mama, l’Ainhoa pren la decisió de reconstruir el seu cos amb un tatuatge. Un procés amb el qual cerca apoderar-se en el seu cos trans. Arreta és un documental centrat en els cossos i en els canvis que travessen, amb la malaltia i la mort com a part de la vida.
Després de viure un càncer de mama, l’Ainhoa pren la decisió de reconstruir el seu cos amb un tatuatge. Un procés amb el qual cerca apoderar-se en el seu cos trans. Arreta és un documental centrat en els cossos i en els canvis que travessen, amb la malaltia i la mort com a part de la vida.
Què treballem?
Visibilitzar la representació dels cossos no-normatius en la cultura audiovisual.
Donar a conèixer una aproximació feminista sobre la complexa relació entre el cànon estètic i la salut.
Posar en valor el documental de creació i l'experimentació dels llenguatges audiovisuals.
Tràiler
GUIA DE DINAMITZACIÓ
Aquest documental mostra el procés de reconstrucció del cos de l’Ainhoa. Ella es refereix a aquest procés com a “resignificació” del seu cos, de les cicatrius, i rebutja els termes “tapar” o “dissimular”. Debatre quina és la diferència entre aquestes dues perspectives i quina visió de la malaltia i del cos es desprèn en cada cas. Es poden tenir en compte aspectes com: l’autoestima i l’acceptació del propi cos, la bellesa, la voluntat d’amagar allò que considerem lleig…
L’Ainhoa escull usar un tatuatge com a part del seu procés personal, una pràctica habitual en els darrers anys. Valorar per quines raons l’ús de tatuatges pot contribuir a transformar positivament la percepció de la cicatriu. En aquest sentit, és important observar el procés de disseny del motiu que la protagonista duu a terme amb la Tayri: història que vol explicar, elements simbòlics, colors, posició en el cos…
En una xerrada en un entorn feminista, l’Ainhoa comparteix la seva experiència com a “marimacho cancerosa”. Considerar el valor de poder compartir les vivències i experiències i de sentir-se acompanyat/da durant el procés de la malaltia i la seva recuperació.
En aquesta trobada explica que la seva vivència de la malaltia com a trans va estar marcada per dos estigmes: la pròpia condició de “malalta” i el fet que se li imposés un “ser dona” pel fet que es tracés d’un càncer de pit. Debatre la importància dels pits en la imatge predominant de la feminitat: són dues idees que es tendeixen a associar? Es considera menys femenina una dona amb poc o sense pit? Com poden repercutir aquestes associacions en l’autoestima de les dones? I en les persones trans? Investigar la diferència entre “sexe” i “gènere” i com la distinció d’aquests conceptes permet noves vivències del gènere allunyades de les característiques físiques i del binomi mascle/femella.
Arreta és un documental amb una forta càrrega emocional. Observar quins recursos s’utilitzen per a transmetre-ho als espectadors: tractament del so, localitzacions, enquadraments… En aquest sentit, destaquen les converses fora de camp i les imatges gravades en primera persona a Guernika. Quina creieu que era la intenció comunicativa en cada cas?
